Publicitatspot_img
spot_img

Al jardí amb… Pep Sais

Publicat el 27.4.2017 9:30

El llibre del veí

Sandra Palau

Què hi ha en una veu? Em submergeixo als jardins de Sant Gervasi, el sento i m’encisa… Em convida a descobrir-lo des de la tendresa de l’entranyable Tiranosaure Rex, sense abandonar l’exquisida sàtira de Wallace Shawn…

I és que Pep Sais, actor de teatre, cinema, televisió i doblatge, fa màgia amb aquest instrument invisible que ha vestit el so d’infinits personatges. L’espontània generositat expressant totes aquestes emocions em fan perdre tot copsant les seves paraules…

1 – Teatre, televisió, cinema, doblatge… La màgia de la teva professió és…
La màgia de la meva professió per mi és el poder-te convertir en tants personatges diferents i a través d’ells divertir, emocionar, fer reflexionar… al públic que t’està veient…

Publicitat

2 – Recordes el dia en què vas descobrir què era per a tu el teatre?
Des de molt petit em fascinava el teatre. Als vuit anys ja vaig escriure una obra de teatre i la vam representar a la sala d’actes d’un club esportiu (que també tenia seccions dedicades a activitats culturals) a Girona. Tot i que vaig estudiar dues carreres universitàries sabia que en realitat volia ser actor.

3 – Què ha de tenir un guió per captivar-te?
Que em sorprengui i desperti el meu interès… que si és comèdia em diverteixi, que connecti amb el seu sentit de l’humor… que si és drama m’emocioni. També em pot captivar per l’originalitat de la seva estructura dramàtica… pel missatge que vulgui transmetre… em pot captivar de moltes maneres.

4 – Amb quin dels personatges que has doblat t’aniries a sopar?
Potser amb el professor Littlewwod de la Universitat de Cambridge que vaig doblar a la pel·lícula “L’home que coneixia l’infinit”

5 – Què sents quan algú amb qui parles per primer cop et reconeix la veu?
Em sorprenen moltíssim! Hi ha gent que té una oïda excepcional. M’han reconegut la veu només demanat un cafè amb llet en un bar… o encarregant uns vidres per unes ulleres en una òptica!

6 – Quina és la frase que no et cansaries mai de llegir?
No arribaria a tant… i és massa difícil triar-ne una… però m’agrada una que diu: “Com més fem, més podem fer”. Ah! i te’n dic una altra: “El que sabem és una gota d’aigua, el que ignorem un oceà”.

Es pot aconseguir a la botiga en línia: www.lavocaldelis.com

7 – Un llibre que t’hagi emocionat…
La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda em va emocionar molt quan era jove… després n’hi ha hagut molts altres. (Aprofito per recomanar-li Una suite en el Dorchester, de Jordi Querol, editat per La vocal de Lis. Estic segura que s’emocionarà…)

8 – Amb quin personatge literari t’identifiques?
No sabria dir-ne un… però sí que hi ha hagut personatges que m’han cridat molt l’atenció per un motiu o un altre i de gèneres molt diferents… Recordo que em va sorprendre molt l’Ignatius Reilly d’Una confabulació d’imbècils, de John Kennedy Toole. L’Aureliano Buendia de Cien años de soledad, de Garcia Márquez es impressionant… i la Colometa de La Plaça del Diamant és un personatge extraordinari!

9 – Quin seria el teu eslògan per fomentar la lectura?
Llegeix…i aprendràs a volar!

Notícies relacionades

Sant Gervasi acull la setena edició del festival de cinema francòfon Ohlalà!

El certamen projecta 12 llargmetratges i una minisèrie a l'Institut Français de Barcelona entre el 19 i el 28 de novembre, amb una nova secció dedicada a la natura i el medi ambient

El cicle Traces Literàries omplirà de literatura els barris de Sarrià-Sant Gervasi durant el novembre

El cicle cultural torna aquest novembre amb activitats repartides pel districte, entre les quals destaca una ruta per seguir les empremtes de Mercè Rodoreda al Farró

Sant Jordi 2026 a Sarrià – Sant Gervasi: les propostes a tots els barris del districte

Descobreix la programació completa per al Sant Jordi a Sarrià - Sant Gervasi i els detalls de cada proposta

Crida de Radars per recuperar voluntaris i combatre la soledat de la gent gran a Sant Gervasi

El projecte comunitari treballa per reconnectar les persones grans amb el barri i trencar la soledat no desitjada
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí