Publicitat

Al jardí amb… Pep Sais

spot_img

Publicat el 27.4.2017 9:30

El llibre del veí

Sandra Palau

Què hi ha en una veu? Em submergeixo als jardins de Sant Gervasi, el sento i m’encisa… Em convida a descobrir-lo des de la tendresa de l’entranyable Tiranosaure Rex, sense abandonar l’exquisida sàtira de Wallace Shawn…

I és que Pep Sais, actor de teatre, cinema, televisió i doblatge, fa màgia amb aquest instrument invisible que ha vestit el so d’infinits personatges. L’espontània generositat expressant totes aquestes emocions em fan perdre tot copsant les seves paraules…

Publicitat

1 – Teatre, televisió, cinema, doblatge… La màgia de la teva professió és…
La màgia de la meva professió per mi és el poder-te convertir en tants personatges diferents i a través d’ells divertir, emocionar, fer reflexionar… al públic que t’està veient…

Publicitat

2 – Recordes el dia en què vas descobrir què era per a tu el teatre?
Des de molt petit em fascinava el teatre. Als vuit anys ja vaig escriure una obra de teatre i la vam representar a la sala d’actes d’un club esportiu (que també tenia seccions dedicades a activitats culturals) a Girona. Tot i que vaig estudiar dues carreres universitàries sabia que en realitat volia ser actor.

3 – Què ha de tenir un guió per captivar-te?
Que em sorprengui i desperti el meu interès… que si és comèdia em diverteixi, que connecti amb el seu sentit de l’humor… que si és drama m’emocioni. També em pot captivar per l’originalitat de la seva estructura dramàtica… pel missatge que vulgui transmetre… em pot captivar de moltes maneres.

4 – Amb quin dels personatges que has doblat t’aniries a sopar?
Potser amb el professor Littlewwod de la Universitat de Cambridge que vaig doblar a la pel·lícula “L’home que coneixia l’infinit”

5 – Què sents quan algú amb qui parles per primer cop et reconeix la veu?
Em sorprenen moltíssim! Hi ha gent que té una oïda excepcional. M’han reconegut la veu només demanat un cafè amb llet en un bar… o encarregant uns vidres per unes ulleres en una òptica!

6 – Quina és la frase que no et cansaries mai de llegir?
No arribaria a tant… i és massa difícil triar-ne una… però m’agrada una que diu: “Com més fem, més podem fer”. Ah! i te’n dic una altra: “El que sabem és una gota d’aigua, el que ignorem un oceà”.

Es pot aconseguir a la botiga en línia: www.lavocaldelis.com

7 – Un llibre que t’hagi emocionat…
La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda em va emocionar molt quan era jove… després n’hi ha hagut molts altres. (Aprofito per recomanar-li Una suite en el Dorchester, de Jordi Querol, editat per La vocal de Lis. Estic segura que s’emocionarà…)

8 – Amb quin personatge literari t’identifiques?
No sabria dir-ne un… però sí que hi ha hagut personatges que m’han cridat molt l’atenció per un motiu o un altre i de gèneres molt diferents… Recordo que em va sorprendre molt l’Ignatius Reilly d’Una confabulació d’imbècils, de John Kennedy Toole. L’Aureliano Buendia de Cien años de soledad, de Garcia Márquez es impressionant… i la Colometa de La Plaça del Diamant és un personatge extraordinari!

9 – Quin seria el teu eslògan per fomentar la lectura?
Llegeix…i aprendràs a volar!

Notícies relacionades

La “Desfilada diversa” de la Fundació ESMEN reivindica i empodera la moda inclusiva

L'acte, celebrat el 25 d'abril, ha estat la cloenda de la Setmana Cultural organitzada per la Universitat Blanquerna-URL

Sant Jordi 2025, una jornada multitudinària i radiant: “Ha vingut moltíssima gent”

Cultura Natalia Avellan Ha arribat de nou una de les festivitats més estimades pels catalans i les catalanes. Aquell dia de l'any en què convergeix literatura,...

“Va por los ciudadanos”, una apologia a la vida de camp que ha de llegir qualsevol urbanita

L'autora i veïna de les Tres Torres, Sandra Llubiá, recull idees gastronòmiques combinades amb tocs d'humor

Les ressenyes de la Casa Usher per Sant Jordi 2025

Una tria de lectures que han agradat a la llibreria de Galvany en els últims temps, ideals per regalar en el dia més bonic de l'any pels catalans
spot_img

Sarrià-Sant Gervasi, el segon districte amb menys avortaments en joves registrats el 2023

Paral·lelament, Barcelona assoleix la taxa més elevada des de l'any 2016, segons l'ASPB

La torre Ignacio Portabella

L'estil de la casa situada a l'avinguda Tibidabo i construïda per Josep Pérez i Terraza és una barreja d'influències que van des de l'historicisme i l'eclecticisme fins al modernisme

Els carrers de Casetes i Pelfort, el camí que unia les masies fins a la riera de Vallvidrera

Al segle XIX, el mas de la cooperativa Can Pujades era la principal finca d'aquesta zona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí