Publicitat
spot_imgspot_img

Al pot petit hi ha la bona confitura, nanomaterials

Publicat el 8.5.2018 9:33

Naturalment Curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

Sabeu què tenen en comú els diamants i la mina dels llapis? Doncs que ambdós materials estan compostos per carboni. La raó per la qual els veiem tan diferents és per com estan organitzats els àtoms de carboni. Per entendre-ho podríem comparar-ho amb teixir roba o fer mitja. En funció de com s’entrellacen els fils podem aconseguir formes diferents, densitats diferents, colors diferents, textures diferents… Els àtoms de carboni serien els fils que, en funció de com interaccionen entre ells, creen estructures que veiem de forma diferent.

El carboni també es pot organitzar en estructures molt, molt petites que nosaltres no podem veure. Aquestes estructures tenen dimensions nanomètiriques (100 000 000 nanòmetres fan un metre) i s’anomenen nanomaterials. Concretament, el carboni pot trobar-se formant una monocapa d’àtoms (el grafè) o organitzar-se en tubs o esfera (ful·lerens). El més interessant és que aquests nanomaterials tenen propietats que no tenen les estructures macroscòpiques del carboni com, per exemple que són superconductors, i per això, poden transmetre l’energia de forma més eficient que els materials que s’utilitzen ara per fer ordinadors.

Publicitat

La nanotecnologia és la ciència que estudia com obtenir, ja sigui de forma sintètica o de la natura els nanomaterials i com aplicar-los. A part del carboni també poden estar fets d’altres elements com alumini, coure, or i combinar-los entre ells per obtenir noves propietats. La nanotecnologia és una ciència relativament nova i actualment hi ha molta investigació al respecte. Per exemple, actualment a Catalunya hi ha laboratoris que estan investigant com obtenir gasos d’hidrogen i oxigen com a font d’energia sostenible que es podria emmagatzemar a partir de l’energia solar i de l’aigua. Per aconseguir-ho volen utilitzar el grafè per conduir l’energia solar necessària per separar l’aigua en gas d’hidrogen i gas d’oxigen. També hi ha grups de recerca que han desenvolupat nanomaterials que poden reconèixer quines són les cèl·lules tumorals i invadir-les. Llavors, aplicant una font de calor que només és captada per aquests nanomaterials, poden matar les cèl·lules tumorals sense afectar a les cèl·lules sanes.

Els pròxims anys anirem veient què ens ofereix la nanotecnologia!

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Vents, rutes i virus: el motor invisible de la història europea

L’evolució de la humanitat ha estat marcada per una paradoxa: mentre que els humans van reduir aviat l’amenaça de les grans bèsties, mai no han pogut escapar de l’acció dels paràsits

De la pedra al ferro: l’alba de les civilitzacions

Amb l'arribada del neolític, tot i que la pedra polida continuava sent l'eina principal, els excedents de l'agricultura i la ramaderia van permetre l'especialització d'artesans i comerciants, posant així les bases de la futura metal·lúrgia

El neolític: l’origen d’un món nou

La domesticació de plantes i animals, iniciada fa uns 10.000 anys, va donar lloc a transformacions que encara avui condicionen les societats humanes

Altamira i el pensament abstracte del paleolític

Les darreres ocupacions humanes d’Altamira daten de fa uns 13.000 anys, després d’una ocupació continuada de gairebé 22.000 anys, un període molt superior al que ens separa d’aquell moment.
spot_img

El Suprem confirma 10 anys de presó per al mestre de la Salle Bonanova que va agredir sexualment un alumne

El pederasta Víctor Planas serà engarjolat i haurà d'indemnitzar amb 40.000 euros a la víctima, que també havia sigut el seu fillastre

Barceló, Renom i Masó porten a escena els pensaments del poeta Foix al Teatre de Sarrià

L'espectacle de lectura dramatitzada "L’Instant i les deixes del somni: Foix per ell mateix" s’estrenarà el 19 de maig

Les mels més beneficioses per a la salut i les plantes d’on provenen

Fra Valentí Serra de Manresa explica les propietats terapèutiques de diverses mels elaborades a partir de plantes mel·líferes presents a la península Ibèrica, com l’ametller, la ravenissa blanca, l’acàcia o el bruc

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí