Especial Sant Jordi
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
La nostra col·laboradora coneguda per la secció “Al jardí amb…”, Sandra Palau, està d’enhorabona! Ha presentat aquest mes el seu primer llibre, Amor de mala mort, escrit conjuntament amb el periodista cultural Alfred Picó. Tot i que la Sandra ve de l’àmbit de relacions públiques, reconeix que escriu des que té ús de raó, i tot i que sempre ha treballat dins l’àmbit cultural en llibreries i altres espais, la porta d’obertura al món de l’escriptura la va començar a viure fa dos anys, quan juntament amb la seva mare i una altra companya, van començar l’aventura de crear l’Editorial de Lis, editorial de Sant Gervasi que ha publicat molts i diferents llibres en aquests dos anys d’activitat.
Els dos autors van presentar Amor de mala mort el passat dilluns 9 d’abril i van tenir molt bona rebuda. I és que és una novel·la diferent. Valenta, atractiva, boja, transgressora, gamberra. El volum explica la història d’una parella d’una manera poc convencional: cada capítol mostra la perspectiva de cada membre de la parella. La Sandra dóna veu a la Berta. I l’Alfred al Carles. Una mateixa història, doncs, explicada des de dues vivències diferents. Un joc, al final, que han fet la Sandra i l’Alfred, escrivint cada un la seva versió de la història per acabar mostrant una parella que el què vol és recuperar la passió però d’una manera poc ortodoxa: amb sadisme, amb perversió.
I tot i que a vegades no és fàcil escriure un llibre amb una altra persona, la Sandra ens explica que ha estat un procés bonic i ràpid. Amb l’Alfred ja fa anys que es coneixen i sempre havien dit que escriurien un llibre. Quan s’hi van posar el procés ha durant un any i ha estat còmode: en conèixer-se l’un a l’altre, ja sabien també com escrivien, i això ha facilitat molt les coses.
La Sandra ens explica doncs que és un llibre d’humor negre i ironia, això sí, destinat a persones amb ments obertes capaces d’escoltar històries així de boges “La meva àvia té prohibit llegir-lo” afirma somrient. És així perquè l’autora considera que la gent que no està acostumada a l’humor negre pot pensar que és un llibre que frivolitza l’amor, però és tot el contrari: l’essència i el missatge és que per amor es poden fer moltes coses perquè “tothom viu l’amor a la seva manera”. D’això va, de veure que és capaç de fer algú per la seva parella per conservar-la, per fer-la feliç. I dins d’aquest macabrisme, hi ha moments de moltes rialles, però també de terror i de tendresa. Contrastos.
I com s’han inspirat? La Sandra diu que no ve d’experiències personals “de moment no he matat a ningú ni acostumo a menjar-me gent, però sí que sempre m’ha agradat molt la novel·la negra i les pel·lícules de Tarantino, i a l’Alfred també”.
En definitiva, pels que la llegiu coneixereu una parella que busca la passió de forma molt macabra però normalitzant la situació: parlant d’assassinats i macabrisme amb humor i ironia, com qui parlés d’estar netejant els plats. És aquesta bogeria que el fa un llibre profundament divertit, alhora que reflexiu. Una proposta diferent per trencar amb les lectures convencionals.
