Anna Jover (Hospital Plató): “Som majoria de dones prenent les decisions”

Entrevista

Sergi Alemany

Parlem amb Anna Jover Moreno, un dels càrrecs d’alta direcció de l’Hospital Plató com a directora de Gestió Social i Corporativa. Fa una dècada que ocupa aquest lloc de treball, que la converteix en la persona encarregada de la planificació, selecció i formació dels 530 professionals que entren a treballar cada dia al centre. Ens atén des de casa seva, enmig de la pandèmia de la covid-19, on aquests dies teletreballa.

Es troba a faltar ser a l’hospital enmig d’una crisi?

Molt. Estar amb la teva gent, donar escalf… Els directius ens hem hagut de dividir i són els més vitals els que es troben a primera línia de l’hospital. 

Fa molts anys que treballes a la Plató.

Aviat en farà 28. Formo part de la planificació estratègica i tinc al meu càrrec disset persones que des del 13 de març fan teletreball. Ens coordinem per fer guàrdies perquè l’atenció telefònica als professionals és constant aquests dies.

“Hem de poder atendre totes les demandes dels nostres professionals”

Com s’ajuda els sanitaris?

Amb suport, tant emocional com psicològic. Hem de poder atendre totes les seves demandes, des d’hotels i menjar fins a garantir-los espais de descans dins l’hospital, sobretot als professionals que es troben a peu de llit o en les unitats de la covid-19. 

Un episodi complicat i amb moltes emocions…

Aquest virus ha fet que la infermera hagués d’estar molt més present en la mort del pacient. Molts d’ells han mort sols, sense familiars, amb la duresa que això suposa per les dues parts. Davant d’aquesta situació complexa també hem rebut correus d’agraïment de familiars.

Com es gestiona una crisi així?

Fent comissió de la covid-19 cada dia a través d’Internet. Som un equip de cinc persones amb la gerent, directora d’infermeria, directora de gestió social, director mèdic i el director de prevenció de riscos laborals. També s’hi sumen la cap d’urgències i la d’intensius. Som majoria de dones prenent les decisions.

A casa teva també t’afermes en dues dones…

Sí, les meves filles. Tot i que estic gairebé 24 hores al telèfon són el meu suport aquests dies. Són jornades molt llargues i intenses en què cal prendre decisions ràpides per donar resposta a l’hospital. Ho fem tot l’any, però ara encara més.

“Els sanitaris ho estan donant absolutament tot”

Podem dir que la Plató ha resistit a la pandèmia?

De moment ho estem cobrint bé. Vam arribar a tenir un pic molt fort amb una vintena de possibles casos de la covid-19 a la sala d’espera d’urgències, que ens va fer habilitar part de l’hospital de dia com a UCI. Hem ocupat dues plantes per persones amb el virus i part d’una altra per atendre pacients del Clínic, amb qui tenim una aliança reforçada.

S’ha pogut evitar el triatge?

Tots els hospitals hem seguit els protocols clínics del departament, com es fa sempre. No s’ha tret un respirador a una persona per donar-l’hi a una altra, ni molt menys. Les urgències són persones i la realitat és que la gent viu molts anys i habitualment són això: atendre persones d’edat avançada.

“Supermercats, forns i restaurants del barri s’han bolcat de manera altruista amb els nostres sanitaris”

I els sanitaris? Han estat ben coberts?

És cert que el material de protecció ha arribat amb comptagotes, però també moltes empreses i proveïdors s’hi han bolcat. Anem amb mínims, però anem fent. També supermercats, forns i restaurants del barri s’han bolcat de manera altruista amb els nostres sanitaris. Hem hagut de ser molt imaginatius davant la falta de material. 

Heu fet una crida per contractar més personal.

Sí. Del MIR, estudiants d’infermeria d’últim any i jubilats. La veritat és que la gent ha tingut una resposta de 10. Els professionals tenen moltes ganes d’ajudar. Tenim habilitat el correu selecció@hospitalplato.com. 

L’escenari es repeteix als hospitals del país.

Ens hem de treure el barret amb la preparació que s’ha vist que tenen els nostres hospitals. Els protocols de Salut són clars i en aquest sentit tots els hospitals anem a la una davant d’una crisi com aquesta.

“Els hospitals ens hem hagut de reinventar. Ara veiem que cal reforçar la Sanitat després de tantes retallades”

És la pitjor situació que ha viscut la nostra sanitat?

Hem tingut moltes crisis (retallades, ERTOs, etc.), però cap com aquesta. És un escenari que mai ens havíem imaginat i els hospitals ens hem hagut de reinventar per donar-hi resposta. El model d’atenció a les persones ha canviat: hem utilitzat les noves tecnologies des del primer fins a l’últim professional amb visites virtuals, càmeres de control a les habitacions, etc. Ara veiem que cal reforçar la Sanitat després de tantes retallades, però també que tenim uns professionals molt ben preparats i en cap cas desmotivats.

La ciutadania valora l’esforç i professionalitat.

Que tothom, inclosos els veïns de la Plató, surtin a aplaudir a les vuit del vespre els sanitaris és molt emotiu. És una mostra de suport que trobo que és important i no oblidarem mai. Jo també surto amb les meves filles al balcó.

“Espero que comencem a veure a les persones vulnerables: gent gran sola i sensesostre”

Ens canviarà realment la conducta?

Que les urgències no s’hagin col·lapsat és una molt bona notícia. La població ens hem de replantejar quin mal ús en fem habitualment i pensar que abans d’un hospital hi ha el telèfon i els CAP. Vull pensar que el que estem vivint ens canviarà com a societat.

Inclosa la mirada cap a les persones més vulnerables?

En aquest districte hi ha molta gent sola i gran. No sabem si tothom ha pogut demanar ajuda, com s’ha vist afectat el projecte Radars, etc. Espero que comencem a veure també els sensesostre i entendre que tots podem ajudar. Ser capaços de no aixecar la vista i fer com si res. 

Necessitarem tots una mascareta pel desconfinament?

Crec que la imatge serà de tota la població amb mascareta, però encara no està clar. Ja hem vist d’altres països on s’ha aplicat aquesta mesura per prevenció. 

Què haurà estat el pitjor de la crisi?

La manca de recursos que han patit alguns hospitals, centres sanitaris o residències. Professionals que no han pogut atendre bé la gent i alhora no es podien protegir. Això i que el virus sigui devastador en col·lectius molt vulnerables.

I el millor de la covid-19?

Els professionals sanitaris. Ho estan donant tot deixant de banda les seves famílies. A la Plató ja érem un equip molt cohesionat i en sortirem sent una gran família. És un orgull.