Explorar el jardí
Maria Josep Tort
Aquest tram de la Via Augusta es ric en biodiversitat doncs conté un total de 28 espècies d’arbres diferents que s’arrengleren dins escocells a les voreres dels vials.
Fotografies de M. Josep Tort
La majoria d’aquests arbres són de fulla caduca, per tant l’observació del conjunt, ara a l’hivern, no llueix com a la primavera i la seva identificació és fa més difícil. Tanmateix, alguns arbres mantenen els fruits secs de l’any passat la qual cosa facilita la classificació. La majoria són espècies introduïdes com ornamentals i són poc exigents amb les condicions ambientals de la ciutat.
Tram 1: De la Diagonal fins el carrer Compte de Salvatierra. En el primer tram fins al carrer Sèneca, els arbres tots ells caducifolis es disposen només al marge dret de la Via Augusta. Hi trobem cinc oms (Ulmus pumila), dues xicrandes (Jacaranda mimosifolia) i una acàcia de Constantinoble (Albizia julibrissin).
Del carrer Seneca fins al Comte de Salvatierra es situen dos línies d’arbres en el passeig central amb onze arbres ampolla (Brachychiton populneus), tres roures (Quercus pubescens) i dues pruneres (Prunus cerasifera).
Tram 2: Del carrer Comte Salvatierra al carrer de la Granada del Penedès. En el primer dels dos trams trobem dues espècies molt comunes a la ciutat: 19 tipuanes (Tipuana tipu) i cinc arbres de l’amor (Cercis siliquastrum).
En el segon tram alternen nou pruneres (Prunus cerasifera) i vuit ginkos (Ginkgo biloba) situats en dos rengleres.
Tram 3: Del carrer Granada del Penedès a la Travessera de Gràcia. Aquest tram compren un únic passeig on es situen dos línies d’arbres que contenen 31 exemplars de la mateixa espècie, l’anomenat para-sol de la Xina (Firmiana simplex), un arbre molt frondós que manté a l’hivern uns ramells de fruits secs molt característics.
Tram 4: De Travessera de Gràcia al carrer Marià Cubí. Arrenglerats al marge esquerra i dret de la Via Augusta trobem dos espècies d’arbres joves que s’alternen respectivament, 28 magnòlies (Magnolia grandiflora) i 29 pruneres (Prunus cerasifera).
Tram 5: Del carrer Marià Cubí al carrer Laforja. Situats en el marge dret de la Via Augusta fins el carrer San Marc alternen quatre freixes americans (Fraxinus americana), dues pruneres i dues magnòlies i, més amunt, fins al carrer Laforja, sis espècies d’acàcia de Constantinoble (Albizia julibrissin).
Tram 6: Del carrer Laforja al carrer Madrazo. En aquest tram, es localitzen 21 espècies de lledoners (Celtis autralis), set exemplars en la vorera esquerra i quatorze en el passeig central que divideix la Via Augusta en dos vials.
A l’encreuament amb Princep d’Astúries una majestuosa olivera dins un parterre floral.
Tram 7: Del carrer Madrazo al carrer de Sant Eusebi. En aquest tram es localitza la major diversitat de la Via Augusta, un conjunt de sis espècies diferents s’ordenen asimètricament ambdós costat del passeig. Tretze exemplars de l’arbre dels fanalets (Koelreuteria paniculata), cinc de l’espinós arbre parkinsonia o pal verd (Parkinsonia aculeata) quatre acàcies del Japó (Styphnolobium japónica) i tres espècies solitàries, un om, un para-sol de la Xina i un lledoner.
Tram 8: Entre el carrer Sant Eusebi i la Plaça Molina. El passeig central continua amb dos fileres d’arbres que contenen dues espècies situades alternativament, tretze exemplars de Casuarina o pi d’Austràlia (Casuarina cunninghamiana), un dels quals possiblement centenari, i dotze acàcies del Japó (Styphnolobium japónica).
Plaça Gal·la Placídia
Remodelada fa pocs anys, la plaça ha guanyat espai verd pels veïns, s’han plantat 77 arbres més que se sumen als 90 existents i s’han creat noves zones d’activitat per a totes les edats, especialment per els infants.
Del conjunt de la vegetació existent cal destacar set espècies de freixes de Berlandier (Fraxinus berlandieriana), un dels quals està catalogat com arbre d’interès local del districte de Gràcia. Tots estabilitzats amb cordes i estructures metàl·liques. El gènere Fraxinus compren unes 60 espècies que viuen a l’hemisferi nord i poden formar boscos anomenats freixenedes. Són arbres caducifolis amb fulles compostes i pinnades i amb una qualitat de fusta excepcionalment elàstica, apte per a la fabricació de moltes eines que han contribuït a l’avenç de la civilització des de temps immemorials.
Plaça Molina
Els jardins de la plaça Molina queden dividits per la Via Augusta en dues parts que contenen cinc conjunts d’arbres, un dels quals destaca per formar part del catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona.
Es tracta d’una acàcia blanca o siris blanc (Albizia procera) que es va trasplantar fa poc de la plaça Gal·la Placídia i l’han hagut de sustentar per mantenir-la estable. El siris blanc, oriünd de l’Àsia oriental pertany a la família de les lleguminoses, és un arbre amb una capçada força densa que projecta una ombra excel·lent. Les fulles son compostes amb una munió de petits folíols el·líptics i les flors, agrupades en raïms de color groc, fructifiquen donant beines aplanades d’uns 10-20 cm de longitud de color marró vermellós que contenen 6 o 10 llavors.λ
Maria Josep Tort és biòloga i especialista en arbres singulars
El verdum
Enric Capdevila
El verdum (Chloris chloris) és un ocell cantaire de la família dels fringíl·lids, com la cadernera i el gafarró que també podem trobar a la ciutat. Tots tres són preuats pel seu cant, per això es crien en captivitat i els podem arribar a sentir cantant des d’una gàbia, en un balcó. És un ocell d’aspecte compacte, d’uns 14-16 cm de grandària i amb un bec molt robust. Els mascles són de color verd groguenc, amb cridaneres taques grogues a les ales i cua; les femelles tenen un color menys intens amb tonalitats marrons amb taques de color groc pàl·lid. Cria en arbres de boscos i jardins. Té un vol ondulat i s’alimenta principalment de llavors i insectes. Després de l’època de cria es torna gregari i s’ajunta amb altres exemplars hivernants. És un ocell en expansió i el seu principal enemic són els pesticides.
La dita: Quan el verdum baixa a la plana, aixopluga’t a la cabana.
