Publicitat

Arquitectura i escola

spot_img

Publicat el 4.4.2018 13:00

Comportament / opinió

Mireia Verdaguer

Tradicionalment, l’arquitectura de moltes escoles s’ha fonamentat en base a un model d’educació antic. Un model educatiu on el valor de les classes era la disciplina i on l’ensenyament era instructiu i no participatiu, com ho són en l’actualitat.

Publicitat

L’estil d’aula de la fotografia estava pensat per un model determinat d’ensenyament-aprenentatge, on els professors eren el centre de coneixement i es fomentava el treball individual, els alumnes adoptaven una actitud d’oient i eren subjectes passius.

Publicitat

En 80 anys la societat ha patit grans transformacions.Aicò no obstant, quan parlem d’escola, a molts ens ve una imatge molt semblant a aquesta… i és que amb el pas del temps, poc ha canviat.

En els últims temps hi ha hagut avenços i canvis en el sistema educatiu, uns canvis sobretot en l’àmbit metodològic que volen permetre el treball cooperatiu, el desenvolupament de competències i l’aprenentatge actiu dels alumnes. Tot i això, en la majoria d’escoles, les aules encara són parcel·les tancades, amb taules, cadires i pissarres -ara digitals- que no deixen espai per gaire flexibilitat metodològica i ofereixen pocs espais per a les dinàmiques relacionals dins la comunitat educativa.

El fet que el disseny de les escoles segueixi sent el mateix que abans, sovint tancat i poc flexible, dificulta el desenvolupament d’activitats i funcions tan diferents i diverses com les que es planteja el sistema actual.

En algunes escoles, han començat a fer canvis per tal que els espais dels centres estiguin adequats i en sintonia amb el projecte pedagògic actual. Es pretén que fomentin les dinàmiques relacionals i metodològiques pròpies del context i afavoreixin l’aprenentatge i la convivència. D’aquesta manera puguin generar-se noves formes de comunicació i participació.

Sabem que altres metodologies de treball són possibles, necessàries i útils per el desenvolupament de les persones. I és que per avançar, de vegades cal trencar amb les barreres del passat.

Mireia, psicòloga educativa de: www.crecimientofamiliar.com

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Quatre segles de vida caputxina

Fra Valentí Serra ofereix una obra que explica la història de l'orde caputxí a través de les seves experiències i vicissituds, apropant-nos a una realitat religiosa que vetlla i influeix a la nostra societat

Els Castellers de Sarrià aconsegueixen un espai cobert per assajar de forma provisional

Després d'anys obligats a practicar al carrer -fins i tot amb pluja- han tancat un acord de dos anys, però continuen reclamant un local definitiu on poder créixer

J.V. Foix i la caiguda de Barcelona

"J.V. Foix, que en aquell moment vorejava ja els cinquanta, va arribar a la plaça del seu poble i més o menys des del mateix lloc on avui dia hi ha emplaçada la biblioteca que porta el seu nom, es va mirar com un vianant qualsevol aquell espectacle fosc": l'article d'Aitor Romero

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]