Opinió
Marta Royo
Ahir dilluns, una fallada massiva a la xarxa elèctrica va deixar Espanya i Portugal sense subministrament durant hores. Catalunya es va veure especialment afectada: ni llum, ni cobertura mòbil, ni accés a internet. Milions de persones vam quedar incomunicades de cop, sense informació i sense saber com actuar. Sort en vam tenir alguns de tenir un transistor a casa, que a la nit ja treia fum…
A Sarrià – Sant Gervasi, la situació va ser especialment crítica en alguns barris alts del districte, on la manca d’electricitat va aturar les bombes d’impulsió d’aigua, deixant veïns sense subministrament no només d’energia elèctrica, sinó també d’aigua. El servei de Ferrocarrils Catalans també va veure’s alterat… I com a la resta del país, la desinformació va regnar.
Mentrestant, els catalans, barcelonins i sarrianencs també ens quedàvem a les fosques informativament parlant. Durant massa estona —més de sis hores, concretament— no hi va haver cap veu institucional clara. Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d’indicacions concretes. I la por, legítima, anava creixent.
Una crisi no avisa. Però una bona comunicació de crisi sí que es prepara. I més quan qui ha de gestionar-la és l’administració pública.
Quan esclata una situació d’emergència, la ciutadania no només espera respostes tècniques: necessita orientació, serenitat i lideratge. I això només es pot oferir mitjançant una comunicació ràpida, clara i coherent.
Una gestió eficaç de la comunicació de crisi exigeix:
Un portaveu únic i preparat, amb capacitat de parlar en nom de tota l’administració, amb missatges coordinats i rigorosos.
Un protocol d’actuació clar, que defineixi qui pren decisions i qui les comunica, evitant improvisacions.
Missatges directes i útils, adaptats a la realitat del moment. Tant el president del Govern com el de la Generalitat van insistir que ens informéssim “pels canals oficials” per evitar rumors. Però… com ens havíem d’informar si no teníem ni llum ni xarxa? A quins canals oficials es referien exactament? Presència activa als canals immediats de comunicació, especialment a X (antic Twitter), eina clau en situacions d’emergència i que, tanmateix, ha estat abandonada per decisió unilateral de l’Ajuntament de Barcelona.
No tenir un pla de comunicació sòlid en aquests contextos no només agreuja el desconcert, sinó que posa en risc (encara més) la confiança ciutadana en les institucions.
Gestionar una crisi no és només resoldre un problema tècnic. És també gestionar l’estat emocional col·lectiu, transmetre calma, seguretat i lideratge.
La por es propaga en el silenci. La confiança es construeix no només amb una bona gestió, sinó amb una comunicació eficaç.
Polítics, ajudin-nos a posar llum a la foscor.
