Cultura
Sergi Alemany
Ars Viva. Que l’art estigui ben viu en la nostra societat. La música segur que va ajudar a salvar el confinament del primer estat d’alarma a moltes persones. Com a la Roser Giner. Una veïna del Farró a qui El Jardí entrevistava el juliol del 2020 a casa seva. Sense canviar de barri, la pandèmia ha castigat projectes musicals com el de la cooperativa Ars Viva, formada per cinc socis que el 2018 van decidir arriscar-se i obrir una escola de música a la cantonada de la Via Augusta amb el carrer Lincoln: “Veníem tots d’una altra escola de música del barri, on treballàvem junts amb unes condiciones laborals no massa bones.”
L’Àgata
L’Agata és una de les cinc sòcies d’Ars Viva, juntament amb la Cristina, la Maria José, l’Unai i el Halldor. L’Àgata explica que aquí dins tots són iguals i totes les decisions es prenen de manera conjunta. També si cal moure un piano de lloc: “Ser socis no ens dona cap privilegi, aquí tots som professors i cobrem igual.”
En total són 9 professores i 8 professors, i tots tenen altres feines fora de la cooperativa. “Amb el que guanyo aquí, no podria menjar; això és típic dels músics, tenir dos o tres feines per sobreviure.” El projecte que ara vol sobreviure és el d’Ars Viva, tocat per la pandèmia com tants altres negocis.
Fuga d’alumnes forçada amb la pandèmia
Durant el primer estat d’alarma, una cinquantena d’alumnes es van donar de baixa de l’escola. “Moltes famílies amb negocis afectats no han pogut continuar pagant les classes dels seus fills, i la gent gran ha agafat por a sortir de casa”, detalla l’Àgata. Per no viure amb l’aigua al coll, Ars Viva calcula que hauria d’acostar-se als 200 alumnes.
Escola de barri
Tot i que tots són professionals de la música, la seva essència és transmetre valors a través de l’art i la cultura en general, i per això han creat una editorial que ja ha publicat dos llibres. A més, si algú visita les seves instal·lacions, s’adona que els alumnes hi deixen empremta més enllà de tocar una guitarra, un piano, un violí o l’instrument que sigui. L’oferta de classes és àmplia
Ars Viva és com entrar en una residència d’estudiants. És una planta baixa amb recepció, soterrani amb aules i un primer pis amb habitacions adaptades a cada professor i instrument que vulgui aprendre l’alumne.
A més, la seva presència al barri es trasllada també portes enfora: “Les classes al carrer impliquen anar carregats com a burros amb tots els instruments, però quan veus les cares d’il·lusió dels infants totcompensa”, afegeix l’Àgata. Ars Viva és un negoci, evidentment, però la seva filosofia va molt més enllà: “No és fàcil, però alhora és molt bonic.”