Història
Jesús Mestre
El 17 de març està previst inaugurar a la plaça de Sarrià un faristol de memòria dedicat a la commemoració del 150è aniversari de la proclamació de la Primera República Espanyola. La República es va proclamar l’11 de febrer de 1873, en mig d’un turbulent període polític, el del Sexenni Democràtic, iniciat amb la Revolució de La Gloriosa del 1868, i que va acabar amb la Primera República. L’aixecament de Joan Prim i altres generals va comportar l’abdicació dels Borbons i l’experiència d’una monarquia parlamentària amb d’Amadeu de Savoia. Així i tot, a principis de 1873 la crisi política era evident: guerra carlista, guerra de Cuba, conflictes urbans, etc., situació que va suposar la renúncia del Rei. L’aixecament popular de Madrid portà al republicà català Estanislau Figueres a la presidència i a la proclamació de la República, però la inestabilitat política seguia: en un sol any, hi ha altres tres presidents del Govern: Francesc Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. Finalment, el gener de 1874 el general Francisco Serrano dissol les Corts i governa amb el suport de monàrquics i conservadors fins al 29 de desembre, quan el pronunciament del general Arsenio Martínez-Campos acaba definitivament amb aquesta primera experiència republicana.
El gener de 1874 hi ha uns fets decisius per la República i tenen com escenari Sarrià. El líder republicà Joan Martí Torres, en Xic de les Barraquetes, es fa fort a Sarrià amb una partida de voluntaris en defensa de la legalitat republicana. Aquest exèrcit de Voluntaris per la República havia aplegat efectius al Vallès i al Baix Llobregat, i s’hi van afegir molts membres de la Milícia Nacional de Barcelona i de la resta de pobles del Pla. La data de l’alçament és el 8 de gener i a partir de l’endemà els republicans han de resistir els violents embats de les tropes del general Martínez de Campos. Als afores de Sants i Gràcia hi ha els primers enfrontaments i el darrer indret de la resistència és a la rodalia de Sarrià i, finalment, a la plaça Major. Segons La Ilustración española y americana del 22 de gener del 1874, entre les tropes regulars hi va haver 15 soldats morts, i vuit oficials i 36 soldats ferits. Sobre els republicans només s’esmenta que les baixes foren nombroses. Aquests fets van situar Sarrià als noticiaris de l’època.
Els caiguts en el conflicte se’ls considera màrtirs en la defensa de la República. Així, cada any, des del 1875 fins a la Guerra Civil, el cementiri de Sarrià acollia una commemoració dels fets i un homenatge a les persones que hi van morir, davant d’una làpida de memòria. Malauradament, el 1990 la sepultura va ser desnonada el 1990 i s’ha perdut la làpida. Es conserven fotografies dels homenatges que els republicans catalans feien al cementiri, i que aplegaven a molta gent. L’acte del pròxim 17 de març s’ha de veure com una restitució d’aquesta memòria i d’uns fets històrics que van tenir a Sarrià com a protagonista.
