Cultura
Fra Valentí Serra
L’autor d’aquesta excel·lent guia descriptiva dels principals carrers de les antigues viles barcelonines de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles i Vallvidrera, ha esdevingut uns dels millors coneixedors de la història d’aquests bells indrets de Barcelona. Des de fa un decenni Jesús Mestre ha anat publicat, amb perseverant constància, la història detallada dels carrers d’aquestes antigues entitats municipals a través d’uns articles molt ben escrits publicats a les pàgines del periòdic El Jardí. El centenar d’articles publicats anteriorment a la premsa són ara ordenats, ampliats i articulats en forma de llibre; un llibre que, tal com s’indica en els mots de presentació, vol ser la continuïtat temàtica amb els llibres anteriorment publicats: Explora els jardins i viu els arbres, de Maria Josep Tort, i Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera, de Jaume de Oleza. Segons exposa l’autor de la present publicació, aquesta té com a principal objectiu contribuir a millorar el coneixement de la nostra petita-gran història local per tal de “valorar millor els indrets on vivim, i poder-los defensar enfront de l’especulació immobiliària que tant ha transformat el districte” (p. 7).
Al llarg del llibre, Jesús Mestre explica l’origen, la història, l’evolució i el nom a qui està dedicat de cadascun dels 120 carrers seleccionats junt amb la descripció de les característiques –ja siguin pairals, menestrals o senyorials— dels seus principals edificis i amb el complement, encara, d’escollides anècdotes sobre la singularitat d’alguns dels seus veïns més il·lustres o eminents. Només, i a tall d’exemple, quan es tracta sobre l’evolució del carrer d’Anglí se’ns explica que l’any 1888, quan s’obrí l’esmentada via —inicialment amb el nom de carrer de Sant Lluís—, al seu entorn hi havia llavors les principals finques sarrianenques, “que eren, de nord a sud, Can Gardenyes (jesuïtes) i Can Anglí (benedictines), propietat de la família Margenat des de finals del segle XVIII” (p. 16). Precisament, poc abans, a la cruïlla del carrer Anglí amb el passeig de la Bonanova l’any 1880 hi fou inaugurat el col·legi de la Divina Pastora, que malaguanyadament fou destruït durant la Guerra Civil.
A Vallvidrera hi ha el cim del Tibidabo (516 m), el més vistós i elevat de Collserola, indret que es popularitzà enormement a partir de la visita que l’any 1886 hi féu el futur sant Joan Bosco; precisament cal posar de manifest que els carrers dels llocs barcelonins més pintorescos els trobem oberts als entorns de Vallvidrera, sobretot en els barris de muntanya. Vallvidrera compta amb una història mil·lenària que comença a redós de l’església parroquial de Santa Maria —a la “valle Vitraria”—, una parròquia rural bastida al fons d’una vall regada per una riera que aplegava bona part de les aigües de les fonts i els torrents de la part obaga de la serralada de Collserola, i amb unes implantacions molt antigues, ja que relativament a prop es conserva una pedra megalítica d’usos cerimonials —la Pedra de Collserola— de l’època neolítica, d’uns 4.500 anys a.C.
Gaudeix d’un gran interès per als estudiosos de la història local la síntesi aportada sobre l’origen i desenvolupament de l’antiga vila de Sant Gervasi de Cassoles (veg. les pp. 61-64), que l’any 1721 se segregà de Sarrià com a municipi independent i que en el 1897 fou annexionat a Barcelona. Gràcies a les dades aportades per l’arqueologia avui sabem que durant el període ibèric, en el segle V a.C., al cim dels turons de Monterols (127 m) i del Putxet (183 m) hi havia poblats que estaven vinculats amb les fortificacions defensives del Pla de Barcelona. L’autor també posa de relleu la importància de l’anomenada Via Francesa, que era un dels camins més antics del Pla de Barcelona, anterior a l’època romana, que entrava per Sant Andreu de Palomar i prenia el traçat de les actuals travessera de Gràcia i de les Corts i seguia per la vall del Llobregat fins a Martorell, així com també destaca la importància del “camí transversal de Sant Andreu de Palomar a Esplugues que pujava fins al pas del Coll, baixava per Vallcarca i seguia fins a la riera de Can Gomis, travessava l’avinguda del Tibidabo i continuava pel carrer dels Quatre Camins i de Planella fins arribar a Sarrià” (p. 61). Molt interessant i suggeridora és la història sobre l’actual carrer de Sant Joan Baptista de la Salle, antigament “carrer del Raval” o “carrer del Cementiri”; una via que comunicava el centre de la vila de Sant Gervasi —on ara hi ha la plaça de la Bonanova— amb l’antic camí de Sarrià a Horta (veg. p. 88).
A més de la síntesi històrica sobre cada una de les antigues viles, al llarg del llibre Jesús Mestre ens ofereix un conjunt de valuoses dades que ens aclareixen enormement l’evolució històrica dels indrets on vivim. I s’enriqueix amb un centenar de fotografies d’època espigolades en nombrosos arxius històrics i compta, a més, amb unes dues-centes cinquanta fotografies inèdites efectuades expressament per Laia Melero.
Les fotografies del llibre
Cal posar de manifest el gust i l’encert de l’autor en l’equilibrada selecció de les postals d’època reproduïdes, que ens mostren irrepetibles imatges com, per exemple, una curiosa visió del passeig de la Bonanova fotografiat l’any 1910 per L. Roisin amb vistes als horts i camps de conreu de Can Mandri (p. 71); una vista inèdita entorn de l’any 1920 de la riera de Sant Gervasi i el turó del Putxet (p. 60); el camí de Bellesguard (p. 68); la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera i Vil·la Joana captades fotogràficament a principis del segle XX (p. 154); una postal del carrer de Muntaner vist a la cruïlla de l’avinguda del Carril (ara via Augusta) vers l’any 1920; una visió del carrer Tuset entorn de l’any 1920 amb l’emblemàtic edifici, a primer terme, del desaparegut Asil Duran fundat el 1890 i, entre moltes altres, una sorprenent fotografia de l’any 1905 que ens mostra el passeig de la Reina Elisenda i que és un testimoni d’excepció sobre el nucli de Pedralbes amb una vista inèdita del monestir envoltat d’un grup de masies i torres “que s’enfilen per les faldes de Collserola, sota el cim de Sant Pere Màrtir” (veg. 40). Bé, m’aturo i no us revelo cap més curiositat històrica de les nombroses que conté aquest magnífic llibre que, òbviament, em plau de recomanar-vos de llegir.
Així doncs, fareu bé de maldar per tenir-lo i us puc garantir que el llibre Barris i carrers de Sarrià, Sant Gervasi i Vallvidrera ens ajudarà a millorar el coneixement del marc històric i urbanístic de Sarrià, de Sant Gervasi i de Vallvidrera. Una felicitació, ben de cor, a Jesús Mestre per proporcionar-nos tan detallada història i curiositats dels carrers on vivim quotidianament el nostre dia a dia.
