El Qüestionari
Carme Rocamora
A quin barri vas néixer?
A l’antic barri de Mare de Déu de Port, el que avui és la Marina, al districte de Sants Montjuïc.
A quin barri vius?
Des de fa 17 anys a Can Rectoret.
Amb qui vius?
Comparteixo la vida amb la meva dona, amiga i companya Rocío, des de fa 26 anys.
Lloguer o propietat?
Propietat. Encara que vam viure durant uns anys de lloguer a l’inici de la nostra vida en comú.
Recicles a casa?
Sí, intento reciclar al màxim. La sostenibilitat i el reciclatge són molt importants si volem deixar un planeta millor.
T’agrada cuinar?
Sí. Cada dia. Vaig aprendre’n de la mare i amb el temps la meva dona m’ha ajudat a millorar.
Què és el primer que fas quan et lleves?
Contemplar el paisatge de Collserola des de la finestra de la meva habitació.
Quin mitjà de comunicació consultes cada dia?
Llegeixo Infolibre, La Vanguardia, El Periòdico, El País, l’Ara… I per descomptat, també El Jardí.
Vas anar a l’escola pública, concertada o privada? I els teus fills, si en tens?
He anat sempre a l’escola pública. No tinc fills, però si en tingués no dubtaria a portar-los a la pública.
Vas anar a la Universitat? A quina? Què vas estudiar?
Vaig anar a la Universitat quan ja era gran. Soc diplomat en Infermeria per la UB, on també vaig cursar dos postgraus: un de Relacions Laborals i Sindicals i l’altre sobre Socialdemocràcia, Polítiques Públiques i Nous Riscos Socials.
Mútua o salut pública?
Salut pública. Tenim la millor salut pública del món, i s’ha demostrat durant aquesta pandèmia. Però hem de millorar-la: rehumanitzar la gestió del sistema de salut públic és el repte més important per als propers anys.
Tens vehicle privat?
Sí, encara que l’utilitzo de forma puntual. Si em desplaçoo per la ciutat, faig servir el transport públic.
Què volies ser de petit?
De nen, sempre m’havia imaginat mirant un microscopi en un laboratori. Amb 18 anys ja era tècnic de laboratori i treballava al Banc de Sang de l’Hospital Clínic. Era la il·lusió de la meva vida.
El principal tret del teu caràcter?
Assertiu, empàtic i emocional.
Quina qualitat aprecies més d’una persona?
L’honestedat i la lleialtat.
Què esperes dels teus amics?
Res a canvi. L’amistat es dona de manera desinteressada.
El teu principal defecte?
Tossut i una mica cap quadrat.
Una persona a qui admires.
Mercè Conangla. Una de les meves antigues mestres, la psicòloga i infermera que de jove em va marcar molt com a persona.
Per què has decidit dedicar-te a la política?
Sempre he participat en activitats que puguin ajudar a avançar a la societat. He liderat associacions professionals en l’àmbit sanitari, he format part d’un sindicat i he estat a diferents associacions de veïns. Quan m’ho van oferir, vaig pensar que podria canviar coses d’una manera més directa.
Que faràs quan deixis el càrrec?
Tornaré al meu lloc de treball com a cap d’infermeria a l’Hospital del Mar, del qual estic d’excedència.
Tens una vocació frustrada?
M’agrada molt la història i m’encantaria fer arqueologia. Mai és tard per estudiar i aprendre.
Una cançó que t’identifiqui.
‘Mediterráneo’, de Joan Manuel Serrat.
Recomana’m un llibre
Humanizar la gestión sanitaria. És l’últim que he llegit. És d’un company i amic infermer, l’Albert Cortès.
Recomana’m una sèrie.
Borgen. Una sèrie danesa que et fa veure l’interior de la política. Si n’he de recomanar una d’actualitat, et diria Modern Love.
Si poguessis agafar el cotxe i anar a un lloc, on aniries ara mateix?
Al Cabo de Gata, a la costa d’Almeria.
Amb què et poses content?
Quan passo la tarda amb amics sense cap pressa.
Què et fa por?
No soc gens poruc.
Què odies?
No tinc aquesta paraula a la meva vida, evito aquest sentiment tòxic.
Per quines coses plores?
Soc molt emocional, de llàgrima fàcil.
Tens mascota?
Sempre he tingut gos a casa. L’últim, en Ron, un teckel a qui vaig haver de sacrificar per una malaltia. Ara comparteixo la cura conjunta de diversos gats del meu carrer amb la meva veïna.
Amb quin polític del Plenari que no sigui del teu grup aniries a prendre alguna cosa?
Amb l’anterior portaveu de Cs, Pedro Miret. Sovint anàvem a prendre un cafè.
Qui creus que ha estat el millor regidor de Sarrià – Sant Gervasi?
La Sara Jaurrieta o el Carles Martí. El Carles va ser un regidor de carrer i accessible, i la Sara una regidora que va portar moltes inversions al districte, com fer efectiva la compra del solar per la biblioteca de Sarrià.
Traient l’alcaldable del teu partit, quin creus que coneix millor la ciutat? I quin et representaria millor?
Crec que no hi ha cap alcaldable actualment, excepte en Jaume Collboni, que conegui tant la ciutat i tingui capacitat de gestió per liderar el futur de Barcelona.
Un racó del districte on relaxar-te?
El camí que parteix de Santa Maria de Vallvidrera i transcorre al costat de la riera de Vallvidrera fins al revolt de les Monges.
I per fer el vermut?
El restaurant El Racó de Collserola. El regenten l’Andrés i la Thais, a Santa Maria de Vallvidrera.
Si tinguessis una tarda per passejar pel districte, on aniries?
M’encanta passejar pel carrer Major de Sarrià, les botigues, la Foix, fer un cafè al Monterrey i acabar a la plaça de Sarrià. Tinc una sensació de poble dins de la ciutat.
Supermercat o botiga de barri?
M’agrada més la botiga de barri, encara que viure al Rectoret ho dificulta.
A quin país voldries viure?
He viatjat bastant, però em quedo amb Espanya. La qualitat de vida, els nostres serveis públics, el caràcter de la nostra gent.
L’últim país on has viatjat.
Portugal. Va ser abans de l’arribada de la pandèmia.
Què és el que més trobes a faltar d’abans de la pandèmia?
Les abraçades a la gent, els petons, el contacte directe.
Quin canvi que la pandèmia ha provocat mantindries en el futur?
L’higiene de mans. És un bon hàbit que s’ha recuperat per a la població en general. També la consolidació del teletreball.
Una màxima amb la qual t’identifiquis.
Una frase de Confuci: “No facis als altres el que no vulguis per a tu.”
Proposa’m una pregunta per al següent conseller que entrevistem.
Si haguessis d’anar a viure a una illa sol (o sola), digues quines tres coses t’emportaries.
