Notícies del barri
Les entitats veïnals de Turó Parc, Galvany i Farró, s’han unit per a sol·licitar conjuntament un bus de barri que millori la mobilitat en aquestes zones. Ho van exposar en el darrer Plenari del Districte per a reforçar les peticions fetes durant més de deu anys sense haver rebut cap resposta.
Les entitats van manifestar que a aquests barris, amb elevada densitat de població, grans distàncies i pronunciats desnivells, els desplaçaments es fan amb molta dificultat. Així, per exemple, el CAP de Vallmajor atenen diàriament unes 150 persones majors de 65 anys, a més dels pacients adults i de pediatria, que han de desplaçar-se amb mitjans privats, no sempre disponibles, o amb taxi sovint amb dificultats per abonar-lo. També van posar en relleu que la nova xarxa d’autobusos no podrà cobrir aquestes necessitats per les característiques urbanístiques de la zona.
Per tot plegat, les entitats desitgen que el veïnat pugui accedir amb normalitat a equipaments tan bàsics com el CAP, l’Hospital Plató, els centres cívics de Can Castelló i Casa Sagnier, les oficines municipals del carrer d’Anglí o les biblioteques, tots situats a la part alta dels turons de Modolell i de Monterols. A més, creuen que el nou bus també podria alleugerir el transport escolar i millorar la relació social i comercial dels veïns. La petició veïnal va comptar amb el suport del CAP, l’Hospital Plató, l’Associació de Gent Gran Can Castelló, Radars i el centre cívic Casa Sagnier.
Replantejar mètodes fracassats
Jordi Llorach i Cendra
Algú ha escrit: “Els Jocs Olímpics de 1992, a Barcelona, van semblar que eren una gran cosa, quan en realitat van ser l’inici d’un deliri que ha portat la ciutat a la penosa situació actual”. Si bé amb els Jocs la ciutat se’n va sortir bé, després no ha sabut administrar l’èxit obtingut, permetent que el caos s’hagi introduït en alguns sectors. A més, és evident que assistim a un profund canvi d’era, amb notables transformacions en els valors personals i en els comportaments cívics d’algunes persones. La barreja d’ambdues circumstàncies, una política i l’altra social, i si bé també es dóna en altres llocs, fa que Barcelona pateixi situacions preocupants. Per exemple, la incontrolada allau turística, l’agressiva oferta de serveis turístics, l’augment del nombre de locals d’oci nocturn, bars i restaurants, l’ocupació d’espais públics per activitats i per noves formes de desplaçament, l’especulació immobiliària o la proliferació de cert tipus de comerç. D’aquesta manera, en el barri de Sant Gervasi-Galvany i relacionat amb l’oci nocturn, són evidents els botellons, els sorolls, l’incivisme, la brutícia a la via pública, etc. durant els caps de setmana als carrers i als entorns de Tuset, Aribau i Lincoln, els jardins de la Casa Sagnier o a la zona del Turó Parc, entre d’altres.
Barcelona pot ser una ciutat moderna, acollidora i diversa. Però només ho serà si tothom aprèn a fer bon ús de la seva llibertat personal. En aquest sentit i de cara al futur, a més de les oportunes campanyes de sensibilització, confio en dues coses: que es replantegin els mètodes emprats fins ara, fracassats per no haver obtingut la ciutat vàlida per a tothom, i que la Guàrdia Urbana pugui actuar amb els mitjans suficients, que ara no té, i amb el necessari recolzament polític.
