Arts i lletres
El jardí
Entre febrer i abril el festival de cançó d’autor BarnaSants ha programat fins a onze concerts a la sala Luz de Gas, al carrer Muntaner, alguns molt significatius com el d’Enric Hernàez i els seus nombrosos amics de dissabte passat, el de presentació del grup occità Zebda, dels germans Mouss i Hakim Amokrane, del 6 d’abril, o el concert de clausura del festival amb Les Kol·lontai, el 14 d’abril.
El dissabte 24 de febrer es presentava un espectacle que s’escapava una mica de la cançó d’autor més clàssica però que suggeria una proposta interessant, Cabareta amb textos de l’actriu Maria Molina, veïna de Sarrià, i composicions de la pianista Bárbara Granados, veïna de Sant Gervasi. Aquest espectacle es va estrenar el juliol a la sala Muntaner, dins del Festival Grec.
Molins i Granados són les principals protagonistes d’un espectacle plurilingüe (català, castellà, anglès i italià), ben acompanyades per Dick Them al baix elèctric i bongo, i Miquel Maliracha la guitarra, ukulele, saxo i flabiol. Granados toca el piano, l’acordió, el copòfon (copes de vidre amb diferents nivells d’aigua), el caixó i fins i tot instruments de joguina. Amb aquest equip, l’espectacle et transporta a l’ambient dels cabarets de la Barcelona dels anys vint i trenta, però afegint un toc femení i, en alguns moments, feminista. Molins comença donant vida a alguns cuplés picants, típics d’aquells anys, però de seguida es busca visions més intimistes, amb adaptacions de faules populars (com la formiga i la cigala), a la que li donen la volta, o números de caràcter autobiogràfics. Tampoc obliden referents del gènere i de gènere, com ara les escriptores Mercè Rodoreda i Maria Aurèlia Capmany o col·legues com Mary Sampere, Ángel Pavlovsky, Núria Feliu i Guillermina Motta.
El públic omplia la platea del Luz de Gas però al començament semblava que l’espectacle li costava arrencar, però a poc a poc vas caient encisat per la vitalitat i els dots interpretatius de Molins, i la sobrietat de Granados en el paper de clown una mica desmanegada però amb una gran varietat de recursos musicals i d’andròmines, que anaven fent de contrapunt i permetien donar una mica d’aire a Molins. Al final, doncs, tothom va quedar encisat per un viatge a un món de somnis picants, d’humor i de les històries explicades per dones.
Seguiu atents al programa del BarnaSants: al llarg de març i abril, segueix havent-hi propostes molt suggerents.
