Publicitat

Calèndula, la flor per a cuidar la pell

Al costat de l'àloe vera, la calèndula és la planta que més propietats medicinals té per a la cura de la pell

Publicat el 3.3.2021 6:51

Salut

AMIC

Al costat de l’àloe vera, la calèndula (també coneguda com a botó d’or o Merygold) és potser la planta que més propietats medicinals té per a la cura de la pell. No obstant això, aquesta bella flor de color ataronjat similar a la margarida i coneguda des de l’Antiga Grècia, no sols era utilitzada amb finalitats dermatològiques, sinó que la seva tintura de color daurat, s’utilitzava per a tenyir tèxtils, aliments i cosmètics.

El seu ús principal és per via tòpica per a regenerar la pell i les mucoses. El seu alt poder cicatritzant, antiinflamatori, antisèptic i antibacterià, fomenten la formació de nous teixits i enforteixen la pell davant les agressions externes. Aquestes són algunes de les seves aplicacions:

Publicitat

• Rascades o butllofes causades per les sabates
• Per a combatre l’acne
• Irritacions de bebès causades pels bolquers
• Per a alleujar pells al·lèrgiques o atòpiques
• En descamacions de la pell
• Per a picades d’insectes
• En hematomes i cops, rebaixa la inflor i alleuja el dolor
• Sobre pells irritades, envellides i cremades cutànies del sol
• Sobre llavis ressecs i esquerdats
• Per a les nafres bucals o gingivitis
• Combat la infecció per fongs, la micosi i la candidiasi
• Per a eliminar les berrugues.

També, en infusions, ajuda a combatre l’anèmia i a millorar els símptomes de la menstruació (com poden ser les hemorràgies) i poden ajudar-te molt davant d’una indigestió.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

spot_img

El Món Atlàntic: l’imperialisme modern entre tres continents

Tradicionalment, les poblacions s’expandien per àrees contigües, però la volta do mar, descoberta pels portuguesos i adoptada pels espanyols, va impulsar l’exploració oceànica del segle XVI i va iniciar el que els historiadors anomenen el món atlàntic

Mor Jordi Madern, ànima de les pastisseries Foix i cosí del poeta

Personatge entranyable a Sarrià, ens ha deixat aquest divendres

La llum sobre l’abisme: la poètica del dol a “Relíquia” de Pol Guasch

Escrit des d’un "jo" vulnerable i exposat, "Relíquia" neix d'una premissa colpidora: el suïcidi del pare quan el narrador tenia només quinze anys

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí