Galvany – Turó Parc
Roser Diaz Martín
La nostra història es remunta a mitjans del segle XVII, quan el nostre barri era un conjunt de camps de conreu i masos aïllats i depenia administrativament del poble de Sarrià. Els veïns es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia i molts eren pagesos o propietaris de terres, com figura en el primer cens que trobem al voltant de 1624. Noms com els de Tomás Corts, Miquel Castelló, Josep Puig, Salvador Anglí, Josep Modolell i Pere Galvany figuren ja com a membres del Consell General de la Vila.
En un escrit de 1639 podem veure que el territori que avui és Sarrià i Sant Gervasi, estava dividit en dues zones. La Vila, és a dir el poble pròpiament dit i les Corts (la part més allunyada). És aquí on trobem ubicat el mas de Can Galvany. Mentre corrien els anys i s’anava organitzant la incipient administració, veiem com Pere Galvany —cada vegada més actiu— esdevé jutge del Consell, dictamina sentències sobre sous i impostos, imposa veredictes en “les actes de perdó” on es decidia sobre les disputes jurídiques i fins i tot penals, dels veïns. Quan l’any 1645 es decideix separar la legislació eclesiàstica de la civil, el nostre protagonista juntament amb Jeroni Ferrer, Miquel Castelló, Josep Modolell i Jacint Canet protagonitza les reunions i dicta les sentències des de la nova seu administrativa, dita col·loquialment L’Escola i separada de la fins ara seu, sota l’església de Sant Vicenç de Sarrià. Amb un patriarca tan actiu políticament, el Camp de Galvany, el terreny que ocupava l’antic Mas, delimitava amb el que avui és la Via Augusta al nord i la Diagonal al sud, i amb la riera de Magòria (carrer Ganduxer) a l’oest i el carrer de Santaló a l’est. Era l’any 1670. Durant els 100 anys següents, la casa Galvany va anar creixent i aposentant-se.
L’any 1787 és una altra data important per la família. Va ser quan la pubilla Rosa Galvany va casar-se amb Gabriel Castelló. El nuvi pertanyia a una de les famílies més importants de Sarrià, i d’aquesta unió va sortir una heretat àmplia que arribava per damunt de la Via Augusta i tenia la seva seu central en la casa que avui ocupa el centre cívic de Can Castelló. Uns anys després, cap el 1868 i en l’època de la revolució urbanística de Barcelona, Josep Castelló i Galvany va veure com els terrenys que formaven el seu ampli patrimoni eren requalificats. Passaven d’ús agrícola a ser sòl edificable, això sí, a canvi de cedir una part de les terres a l’ajuntament per ús públic. Aquest costum va ser general en la zona; els Monterols, els Bertran, els Modolell… moltes grans propietats van seguir les mateixes directrius.
El terrenys per al Mercat Galvany
Una de les concessions més importants dels Castelló-Galvany van ser els terrenys per edificar el mercat. Abans les parades estaven a l’aire lliure i també hi havia una zona per deixar els cavalls dels estiuejants. Josep Castelló i Galvany va posar dues condicions. S’edificaria un mercat cobert i duria el cognom de la seva mare, Galvany. Aquest cognom va popularitzar-se en el barri, que ara es coneix com el barri de Galvany. El solar va restar buit molt de temps perquè fins a 1904 no es van iniciar les obres.
Després d’aquesta volta pel temps, tornem a aquest segle. L’edifici de l’escola Augusta, antic Can Galvany, segueix la moda de les cases d’estiueig de principi del segle XX. Estructurat amb dues plantes d’alçada i un soterrani. La planta baixa que acollia el gran saló amb dues escales, la dels senyors i la del servei, que pujaven a la planta noble, on hi havia els dormitoris, tots exteriors i amb llum. La segona planta, de sostres baixos, on dormien els criats. Actualment tot això ha canviat, seguint les directrius per adequar-ho a la funció docent.
Durant la guerra, la casa fou ocupada i convertida en orfenat. Després l’Escola Nelly, que havia perdut els seus terrenys de l’avinguda Pearson arran de l’enfrontament bèl·lic, va arrendar la casa i es va instal·lar al barri. Corrien els anys 40 del segle XX. Fins als anys 70, l’escola estava dividida en dos blocs, el de nois (entre Amigó i Santaló) i el de noies (entre Santaló i Calvet) el carrer Amigó va dividir l’antiga propietat. L’activitat docent anava acompanyada d’una certa fama d’escola tradicional. Però quan va arribar el moment de la transició va encobrir les reunions que donarien com a fruit el Partit dels Socialistes de Catalunya.
Els hereus de la família van conservar la finca fins als anys 90, en què una complicada crisi els va obligar a declinar la propietat. Llavors els mestres van tirar endavant el projecte d’una cooperativa que ara compleix 20 anys.
D’aquesta manera dins dels murs de l’escola Augusta han viscut burgesos, orfes, mestres, polítics… màgia, història i tradició.
Hem arribat al 2018. Ara ja coneixem el perquè del nom del nostre barri i una mica la història d’aquesta família, una de les més importants de l’antic Sant Gervasi, o si voleu de la tallada de la Travessera de Sarrià.
Una llegenda?
Ja sabeu que una llegenda és allò que està a mig camí entre la veritat i la imaginació. Per tant té tant de cert com de fantasia. Es diu que quan Gabriel Castelló i Rosa Galvany es van casar, els seus dos masos es van comunicar per un passadís subterrani que travessaria la Via Augusta i arribaria fins a Can Castelló, a la plaça del mateix nom. Per aquesta drecera passejarien criats, amics, o els mateixos senyors. Quan es va construir el ferrocarril (passa per sota la Via Augusta), aquest passadís va quedar tallat i les dues cases ja no tenien més comunicació que l’exterior. No sé què creure… però en una part del soterrani de l’actual escola Augusta hi ha una escala que baixa. Ara no té continuïtat però, on anava?
Les actes de perdó
Corria l’any del Senyor 1645
Roser Diaz Martín
La gent ho comentava a tot arreu,
tothom a tort i a dret marxava en silenci,
no hi havia qui cregués que per ell el sol sortís,
ni que tingués remei el seu menyspreu.
Diu la història que el senyor del Mas proper
va trobar al seu masover en el mercat,
venen fruita i el vi del seu celler
i guardant els sous que treia d’amagat.
El Mas pertanyia a la Vila de Sarrià
on hi ha havia un tribunal organitzat.
Els Jutges eren pagesos, homes de bé,
I feien complir les lleis entre el veïnat.
Es presentà el masover atemorit,
davant dels Jutges d’Actes de Perdó
escolten al reu, Galvany i Anglí
i estudien la denúncia del senyor.
“Vostè cobra uns bons sous pel seu treball,
pensem que li manca la raó,
l’amo del Mas té la veritat
i per això per vos no hi ha perdó.
Deixeu la vostra feina avui mateix,
I marxeu ben lluny d’aquesta terra,
a tot això us condemna el tribunal,
Compliu ara mateix. Sentència ferma”.
Corria l’any del Senyor 1645
