Casa Buenos Aires: un emblema pel dret a l’habitatge i la preservació del patrimoni

Entra a l'edifici per conèixer el seu valor modernista i les reivindicacions dels joves que l'ocupen

Elena Bulet
Intento explicar històries de la millor manera possible. De vegades amb paraules, de vegades amb imatges, però sempre amb la voluntat ser fidel a allò que es vol transmetre. M'apassiona la cultura i la societat i tenir l'oportunitat de poder reflectir la seva realitat al districte.
- Publicitat -

Fotoreportatge

Elena Bulet (@elenabulet)

Al número 31 del carrer del Mont Orsà, Vallvidrera, s’hi amaga una joia arquitectònica. És la Casa Buenos Aires. L’edifici modernista, en desús des de fa set anys, és propietat de la congregació religiosa dels Pares Paüls. Aquesta entitat va firmar un acord de compra-venda amb una companyia britànica que tenia intenció d’enderrocar-lo per construir hotels de luxe. El passat dos de març, diversos joves van ocupar l’edifici, amb la intenció de reivindicar les necessitats habitacionals i d’espais socials a Vallvidrera.

Postal cedida per Julio Vives

El col·leccionista Julio Vives, va topar amb la construcció ara fa deu anys. Mentre buscava mobles corbats, va trobar una postal de l’antic menjador de la casa. L’edifici es va construir per ser un hotel, però quan el Julio el va trobar ja funcionava com a Llar Betània, una residència per a persones grans. Al Julio li va captivar el lloc i va decidir estirar del fil modernista per veure quin valor tenia.

© Elena Bulet

“Jo vaig tenir el que anomeno experiència Buenos Aires: entrar al menjador i quedar-me encisat per l’atmosfera i l’espai”, explica el Julio. L’edifici es va construir el 1886 i va ser reformat per Jeroni Granell el 1910. Granell és l’arquitecte dels vitralls del Palau de la Música, entre altres obres. El resultat de la investigació: el llibre “Hotel Buenos Aires, un record del modernisme a Vallvidrera”.

© Elena Bulet

És en aquesta casa màgica on uns 20 joves passen el seu dia a dia. L’Eulàlia, la portaveu del grup, explica que senten el repte de “desestigmatitzar l’ocupació”. La major part de les persones que hi viuen són joves de Vallvidrera que van haver de marxar de la zona per la impossibilitat de poder pagar un habitatge.

© Elena Bulet

“Vallvidrera no és un barri o un poble que hi pugui accedir qualsevol persona. S’hi acumulen les rendes més altes de tot Barcelona i el lloguer és d’uns 3.000 euros al mes de mitjana. A més no té equipaments socials”, afirma l’Eulàlia. Hi ha un sentiment de pertinença a Vallvidrera, però els joves no tenen cap possibilitat de plantejar-se un projecte emancipatori en l’entorn que els ha vist créixer. “Aleshores, has de marxar a Barcelona i es perd tot un teixit social i relleu generacional”, explica l’Eulàlia. 

© Elena Bulet

A part de donar una solució habitacional a les necessitats del jovent, la casa també funciona com a ateneu popular. El projecte busca arribar a persones de diverses generacions. Per aquest motiu, cada mes es realitzen unes jornades de portes obertes, on s’obre la casa per tots aquells que la vulguin conèixer i implicar-se en el projecte.

© Elena Bulet

El projecte de Casa Buenos Aires té el suport de la majoria del veïnat de Vallvidrera. Ja es va intentar comprar fa tres anys per fer un projecte de cohabitatge a la llar, però la congregació religiosa va rebutjar l’oferta. “La idea era fer un projecte de cohabitatge sènior, compartir l’habitatge per persones més grans de 55 anys i vincular-hi activitats de caire social sobretot encarades a la tercera edat”, descriu l’Eulàlia. “La gent gran no té un lloc on envellir a Vallvidrera. Per tenir una última etapa de la teva vida mínimament digna has d’anar a Barelona. Això ens porta a reivindicar l’ocupació per accedir a l’habitatge i a part també per dotar d’equipaments socials”, sentencia la portaveu. 

© Elena Bulet

“Ens agradaria que la Casa Buenos Aires acabés sent un habitatge dotacional cap a les persones que hi viuen actualment i també ateneu”, explica l’Eulàlia. En l’actualitat, el Grup Muntanyenc Collserola ja hi ha establert la seu social, també hi ha un grup de joves que treballa el pavelló que tenen annexat per crear un bar cooperatiu i un espai d’activitats lúdiques juvenils, s’ha creat un hort, es planteja la idea d’un grup de criança, d’organitzar xerrades i també concerts de música clàssica…

© Elena Bulet

Però “perquè tot això passi, s’ha d’aconseguir la catalogació de l’edifici com a Patrimoni Històric i Arquitectònic, abans que es tramitin de les llicències d’hotel, enderroc i obres majors que ha demanat la propietat”, explica l’Eulàlia. En aquest sentit, el Julio apunta que “el paisatge és un bé cultural que s’ha de conservar. L’Hotel Buenos Aires forma part de la imatge històrica que tenim de Vallvidrera”.

© Elena Bulet

La Casa Buenos Aires té un gran valor modernista, però és un “modernisme popular“. Quan la gent pensa en modernisme es té una idea de les cases luxoses de l’Eixample, en el cas de l’arquitecte Jeroni Granell. La Casa Buenos Aires és l’únic espai públic que Granell va reformar. El Julio ha estudiat amb detall l’edifici i ressalta al llibre els principals elements modernistes.

© Elena Bulet

En primer lloc, destaca les cadires, que ja no es conserven. Dels elements que encara podem identificar, el Julio parla del paviment de mosaic hidràulic. És de la casa Orsolà Solà i Companyia. El disseny està fet per Antoni Sauri, un dels dissenyadors més importants d’Orsolà.  

© Elena Bulet

També “és important ressaltar els revoltons ceràmics del sostre. Es tracta d’una característica de Jeroni Granell”, explica el Julio. El col·leccionista també destaca les làmpades de ferro forjat i vidre incrustat. En un inici hi havia sis i ara només en queda la meitat i necessiten restauració. “Ara bé, ens donen una idea molt clara de com era l’enllumenat del menjador. Són un exemple de virtuosisme en la utilització artística del ferro forjat”.

© Elena Bulet

Curiosament, les làmpades tenen unes espirals “que són com les que hi ha als balcons de la casa Granell de la Gran Via o bé la casa del carrer Mallorca”, explica el Julio. Un altre element important són les vidrieres, fetes amb vitralls d’Antoni Rigalt i Companyia. Rigalt va fer també els vitralls del Palau de la Música i de l’Hospital de Sant Pau. 

© Elena Bulet

Els arrambadors ceràmics són de Sebastià Ribó, col·laborador de Gaudí. “La part més treballada de l’hotel va ser el menjador, però tampoc vull desestimar les façanes“, destaca el Julio. “La façana principal no és la que dona al carrer, sinó la que dona a Barclelona”. L’exterior de la casa presenta uns esgrafiats gravats en buit que reflecteixen la inspiració de Granell en l’estil “art nouveau”.

© Elena Bulet

La façana principal presenta un rellotge fet per José Besses que és “igual que el rellotge que hi havia al mercat de la Boqueria, ara conservat al Museu d’Història de Barcelona”, descriu el col·leccionista. Ara bé, el Julio admet que la part més treballada va ser el menjador, perquè era el lloc més públic de l’edifici. A la vegada, aquest menjador també fa de mirador.

© Elena Bulet

“Pel que expliquen a les seves declaracions, per la congregació dels Pares Paüls aquesta casa és només una transacció econòmica per poder finançar altres projectes”, afirma l’Eulàlia, portaveu dels joves de Buenos Aires. “Doncs els demanem que siguin una mica més coherents amb els valors que prediquen i cedeixin aquesta casa a Vallvidrera”, sentencia la portaveu.

© Elena Bulet

“Crec que hi ha un punt d’inconsciència en el fet d’entrar en aquest palau”, confessa l’Eulàlia. “Ens han mogut molt més el retorn emocional que no pas el risc que correm. La vida en comunitat, els projectes que volem desenvolupar, la participació veïnal, poder tornar a casa…”, descriu la portaveu.

© Elena Bulet

En aquest moment, el jovent de Buenos Aires està pendent de la resolució de la catalogació, que marcarà un punt decisiu en la seva lluita. Ara bé, “la Casa Buenos Aires té l’estructura per ser un habitatge i l’espai per ser un ateneu. És només qüestió de voluntat política que hi hagi aquesta compatibilitat”, sentencia l’Eulàlia.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

 

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada