Publicitat

Casa Rita Torrents, de Marceliano Coquillat i Llofriu

Ens trobem davant d'un arquitecte amb un estil arquitectònic molt personal que va estar gairebé a l'ombra dels grans arquitectes catalans del Modernisme

spot_img

Publicat el 26.1.2021 7:00

Article d’Autor

Jaume de Oleza, arquitecte 

La casa Rita Torrens està situada al carrer Pedró de la Creu número 11, a Sarrià, i correspon a un habitatge entre mitgeres de planta baixa i dues plantes d’altura. Va ser construïda l’any 1914 sota un projecte de l’arquitecte Marceliano Coquillat i Llofriu (1865-1924). Nascut a Elx, va estudiar arquitectura a Barcelona establint-se posteriorment a Catalunya on va construir gran part de la seva obra. Coquillat va ser arquitecte municipal de la localitat de Sant Just Desvern, així com arquitecte d’Hisenda. La seva obra es troba a mig camí entre el Modernisme i el Noucentisme: va col·laborar amb l’arquitecte Arnald Calvet i Peyronill en la construcció del Mercat de Sarrià. Un dels seus edificis més rellevants va ser l’Hotel Histógeno Llopis, al passeig de Rosales a Madrid, construït l’any 1914 i que esdevindria en un dels hotels més confortables i luxosos de la ciutat, curiosament un edifici edificat a Madrid al més pur estil del modernisme català.

Publicitat

La casa Rita Torrens destaca sobretot pel cos d’edificació a manera de tribuna d’obra situat a la segona planta. Una tribuna sustentada per unes fines columnes i que presideix la façana al carrer. Destaca també la barana de forja del balcó corregut de la primera planta, un treball de ferreria senzill però de formes orgàniques molt utilitzades en la seva època. El conjunt de la façana amb els serigrafiats a la part superior de les finestres dels balcons amb motius florals. La combinació de maó vist de color marró sobre el revocat llis de la seva paret constitueixen uns elements estètics que li donen a aquest petit edifici un conjunt harmoniós de clara influència noucentista. El Noucentisme va ser un moviment català molt present a principis de segle XX que es regia sota els principis, entre altres, de l’ordre i de la precisió, i determinava una certa superioritat intel·lectual dels seus seguidors. Una corrent que s’apartava del modernisme imperant en la societat catalana d’aquells anys, molt més decoratiu i organicista. 

Publicitat

És de destacar la composició de la seva façana especialment per la integració de la tribuna amb les finestres laterals. Aquestes últimes estan inspirades en un arc de mitja ogiva, i amb la curvatura dirigeixen l’atenció de l’observador cap al cos en voladís. Ens trobem, en fi, davant d’un arquitecte amb un estil arquitectònic molt personal que va estar sempre al costat, i gairebé a l’ombra, dels grans arquitectes catalans del Modernisme.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La Torre Macaya, l’edifici de l’avinguda Tibidabo que va inspirar a Ruiz Zafón

L'actual hotel és obra de l'arquitecte Enric Sagnier, encarregada per a la distingida família barcelonina

La Casa Lluís Estrader: l’edifici noucentista a Galvany de l’arquitecte Ramon Puig

Juntament amb un edifici del carrer Calaf, obra del mateix dissenyador, formen un conjunt unitari amb idèntica composició estètica

El carrer Pomaret al Sarrià de dalt: modernisme, ruralitat i arbres centenaris

Amb un desnivell de 104 m d'altitud, comença al passeig de la Bonanova i s'enfila fins a la muntanya al bell mig de Collserola

El Mercat de Galvany, la memòria viva del modernisme

La instal·lació encara conserva, amb molt poques variacions, l'aspecte que tenia el 27 de febrer del 1927 quan es va inaugurar
spot_img

Abaixa la persiana un dels forns centenaris de Sarrià: “No hem pogut trobar forners per seguir”

"Ens acomiadem amb el cor ple, sabent que hem format part del dia a dia de moltes llars i que hem compartit molt més que forn i llevat: hem compartit vida"

L’AV de la Bonanova celebra el 50è aniversari rodejada d’amics, socis i autoritats

L'Orquestra Simfònica Vozes va amenitzar la festivitat de l'associació, que va néixer al final de la dictadura amb la voluntat de "construir Barcelona" i treure-la de la grisor

Veïns de Sant Gervasi s’uneixen en una aliança inèdita per evitar ser expulsats per un fons d’inversió

Quatre blocs del barri estan en risc de ser convertits en colivings temporals per a estrangers

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]