Les ressenyes de la Casa Usher
María del Mar Arnús
Editorial Anagrama
Al carrer Muntaner, a l’altura de Rector Ubach, hi ha una placa de l’Ajuntament que anuncia que l’edifici va ser projectat per l’arquitecte Josep Lluís Sert, i que és on es va instal·lar fins al final de la guerra.
Sert va néixer en una família noble, on no hi faltava de res. Aviat es va quedar orfe, i el seu oncle -el pintor Josep Maria Sert-, el va apadrinar i el va posar en contacte amb personatges rellevants de la cultura.
Ell va decidir estudiar per ser arquitecte, i quan va entrar a l’Escola d’Arquitectura se li va obrir un món nou del qual va prendre’n partit social i políticament. Va reivindicar la dimensió social a l’arquitectura moderna: va fer una important labor social construint escoles, hospitals i habitatges per a obrers. A Barcelona tenim com a exemples la Casa Bloc o el Dispensari Central Antituberculós.
Es va vincular al republicanisme fins al punt de responsabilitzar-se del Pavelló de la República dins l’Exposició Universal de París (1937), i d’haver de marxar a l’exili un cop acabada la guerra. Des dels Estats Units, va continuar fent projectes com a urbanista en diferents països a escala mundial, sempre envoltat d’amics artistes internacionals com ell: Dalí, Picasso, Calder, Miró, Giacometti, Brossa, Foix i un interminable etcètera.
En aquestes memòries, l’autora, que està casada amb un nebot de l’arquitecte, ha tingut accés als arxius de la família i als testimonis personals. Així ha pogut fer un relat en el qual els esdeveniments professionals estan lligats als aspectes privats de la seva vida i aquestes dues coses, equiparades en importància i rellevància, ens presenten un relat personal, professional i d’època. I tot plegat fa que Ser(t) arquitecto sigui d’ampli interès.
