Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
L’Ocell
Enric Capdevila
El flamenc (Phoenicopterus roseus) és un ocell comú tot l’any en zones d’aiguamolls, es pot veure regularment durant la migració i és un hivernant escàs. Es distribueix de manera molt localitzada des de la conca mediterrània fins al sud-oest d’Àsia, l’Orient Mitjà, l’Índia i Sri Lanka. Les colònies més properes són les del Delta de l’Ebre i de la Camarga.
És una au molt esvelta i de grans dimensions, amb uns 130 cm de longitud i uns 170 cm d’envergadura. Té el plomatge de color blanc i rosa. Les ales són vermelloses per la part anterior i negres per la posterior. El coll és molt allargat. El bec és ample, corbat i de color rosat amb la punta negra. Les potes també són llargues i de color rosa. Quan descansa enrosca el coll i amaga el cap sota les plomes, i es recolza només en una cama. Quan vola ho fa amb el coll i les potes estirades, i pot arribar fins als 60 km per hora. A l’hora de migrar, els flamencs s’alineen en files o en forma de V per minimitzar els costos energètics.
El bec és molt característic i perfectament adaptat per furgar al fang. La mandíbula superior és més petita que la inferior i, a diferència de la resta d’ocells, és l’única mòbil. Menja cap per avall, escombra amb el bec les aigües poc profundes, utilitzant la llengua aspra com a pistó, i en filtra l’aliment, que es basa en petits mol·luscos, crustacis i insectes aquàtics.
El color rosat o vermellós dels flamencs prové de les proteïnes del carotè, obtingudes de la dieta de gambes, crustacis i algues. Durant l’època de reproducció els flamencs adults augmenten les secrecions de la glàndula uropigial, que genera carotenoides de color rosat, i s’estenen sobre les plomes per millorar-ne el color. Es maquillen perquè el rosa lluminós tirant a vermell és signe de salut i d’èxit reproductor. El dimorfisme sexual es manifesta només en la mida, major en el mascle.
Per criar necessita fer-ho en grans colònies. Fa el niu en aigües salobres someres o en petites illes, acumulant pilots de fang perquè sobresurti uns centímetres damunt de l’aigua. La femella pon dos ous de color blanc i els coven els dos adults durant trenta dies. Els pollets, que tenen el plomatge grisós, romanen prop del niu durant dues setmanes. Els flamencs produeixen llet de pap, igual que els coloms i les tortugues, gràcies a l’acció d’una hormona anomenada prolactina, amb la qual alimenten les cries. Després, els polls es reuneixen en grups vigilats pels adults, que funcionen com a guarderies.
Dita: Amagar el cap sota l’ala
