11.9 C
Sant Gervasi
| Dilluns 28 de novembre de 2022 |
Publicitat

Cinc anys de l’1-O a Sarrià-Sant Gervasi: I tu, com el vas viure?

Recordem el dia històric amb testimonis que ho van viure en primera persona

Publicitat
Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia o Europa Press. Actualment, treballo com a redactora de política a ElNacional.cat. Però sobretot aprenc a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Política

Carme Rocamora

Ja fa cinc anys del dia que ens va fer ser barri, districte, ciutat i país com mai abans. Del dia en què molts veïns i veïnes van descobrir que hi havia molta gent al seu costat compromesa a defensar un dret bàsic, el de votar i decidir. Fa ja cinc anys del dia en què moltes persones es van descobrir dormint a la mateixa escola de sobte, sense haver parlat abans, i van entendre que això no anava de classe, de partit ni d’ofici. Cinc anys d’aquella fraternitat, de comunitat i també de cruesa. El districte va ser protagonista per les càrregues policials a l’Infant Jesús o l’Escola Projecte, però també per la imaginació per esquivar la persecució a llocs com l’Espai Putxet. Recordem aquella jornada amb testimonis que ho van viure en primera persona. Si també ens vols fer arribar el teu, només has d’escriure a redaccio@diarieljardi.cat amb el nom, cognoms, edat, barri, escola on vas votar i la teva vivència. Si vols, també ens pots fer arribar una fotografia.

Manuel Castellet, 78 anys, Galvany. Va votar a l’Escola Augusta

Publicitat

Va ser un dia llarg, intens i emocionant. Havíem quedat amb altres veïns dels carrers Rector Ubach, Calaf, Santaló i Amigó, que ens trobaríem al nostre lloc de votació, l’Escola Augusta, a dos quarts de sis del matí. Al cap de més d’una hora, les portes del pati de l’escola encara eren tancades. Ningú sabia qui ho faria, però tothom estava convençut que les portes s’obririen, i així va ser. Un desconegut per a nosaltres, sense dir res a ningú, va obrir la porta del pati i se’n va anar cap a l’edifici. Primer obstacle superat.

Publicitat

Ja amb molta més gent al carrer, abans de les vuit, es va parar un cotxe, del qual va sortir… una urna! Que no era realment una, sinó una que en contenia més a dins. Crits d’aclamació i abraçades. Allò que el govern de l’estat havia assegurat que no passaria, havia estat possible. La votació va començar amb normalitat… però els hackers enemics van actuar i el sistema es bloquejava. Un moment d’esverament, resolt amb solvència pels informàtics que s’havien ofert per a aquesta ocasió, que es va repetir més d’una vegada.

Mentre aclamàvem la gent més gran que votava, algun rumor ens va posar en guàrdia, però ni grisos ni tricornis ens van molestar. Al vespre aplaudiments i crits de joia mentre sortien els voluntaris amb el recompte de vots. Havíem fet la feina.

Jordi Martí, 61 anys, El Putxet. Va votar a l’Institut Josep Serrat i Bonastre

L’1 d’octubre va ser el dia més intens i emocionant de la meva vida. Vam arribar a les cinc del matí i vam acabar a les deu de la nit. L’amenaça de l’arribada i entrada de la policia espanyola a l’institut, que finalment no es va produir, va sobrevolar tot el dia sobre nosaltres. Haver votat i guanyat el referèndum serà per sempre un record carregat d’orgull i plenitud.

Jesús Mestre Campi, 66 anys, Sarrià. Va votar a l’Escola Orlandai

De bon matí vaig anar a l’Escola Orlandai i ja hi havia una gran gentada. Moltes persones amigues i conegudes. Plovia. No sabíem que fallaven les connexions informàtiques i, en un principi, no enteníem per què no s’obrien les portes per anar a votar a l’hora establerta. Aleshores hi va haver persones que van esdevenir líders espontanis i van tranquil·litzar els ànims i van aconseguir informació de la mesa electoral. Al cap d’un parell d’hores, més o menys, es va poder començar a votar. Vaig ser dels primers a fer-ho, després de la gent gran, ja que era Festa Major i estava programat fer una paella comunitària al Desert de Sarrià.

En pujar al Desert de Sarrià, la pluja s’havia transformat en un fort ruixat. Al mateix temps, la Policia Nacional havia entrat a l’escola Dolors Monserdà i va tancar la mesa electoral i va atonyinar força gent. Vam veure com els vehicles de la Policia passaven per les vies paral·leles de la Ronda de Dalt. Vam suspendre la paella.

A la tarda, vaig convèncer el meu pare, que llavors tenia 92 anys, a anar a votar. El vaig acompanyar amb el cotxe el més a prop possible i ell, amb el taca-taca, va anar fins a la mesa electoral de l’Escola Orlandai per votar. La gent jove el va ajudar i tothom el va aplaudir. Va tornar molt satisfet!

Montse Cantín Mas, 59 anys, Les Tres Torres. Va votar a l’Agència de Residus de Catalunya

Els dies previs a l’1 d’octubre van ser irrepetibles: tantes persones serien transcendents per a l’èxit del referèndum… però calia finalment que la gent acudís en massa a votar. Estava convençuda que l’ànim de la gent seria de participar, però no havíem de menystenir les amenaces i ambient de tensió que anava creixent dia a dia.

La vigília, així que vaig poder, em vaig reunir amb els meus fills que ja estaven feia hores al col·legi electoral del districte que vam triar, l’Agència de Residus de Catalunya, al bell mig del barri de Les Tres Torres. Va ser una sorpresa molt tranquil·litzadora comprovar que  hi havia un bon grup de gent organitzant sopars i esmorzars per passar la vetlla sota la pluja. L’endemà els grups de famílies i veïns es van anar multiplicant sense parar; Les Tres Torres votaria en massa! Votarem!

En començar el dia, els grups de veïns ens vam organitzar en cues per votar i al davant els més grans. Quin orgull de país!  A mesura que passava el dia, més i més gent arribava d’altres col·legis, assaltats, per poder votar. Visca el cens universal! Però quina responsabilitat; totes les urnes començaven a ser ben plenes i tothom va ser molt conscient que s’havien de protegir.  Voluntaris excel·lents al nostre barri. Agraïment infinit! No Surrender.

 

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.