Artícles d’opinió
Jesús Mestre Godes
Jaime Lerner, arquitecte i urbanista brasiler, explicava recentment, en una entrevista feta a Barcelona que “…som àtoms i també ens mourem menys per aconseguir més d’una ciutat on treballarem, gaudirem i aprendrem sense sortir del barri, que és com tornar al poble, on tot estava a l’abast de les nostres espardenyes…”
Després de llegir aquesta interessant opinió de l’urbanista brasiler, m’ha semblat que hi tocava de ple: aquest viure i conviure en un barri, és com a tornar al poble, que cada vegada entenc que és com un ideal de vida… si es pot conviure amb la força i l’oferta de la ciutat.
Lerner té un bon lema: “Reduïu distàncies en la vida i n’augmentareu la qualitat.” En el que fa referència a la convivència ciutadana només és pot explicar que aquesta reducció de distàncies ens porta a aquestes agrupacions ciutadanes que les hem definides com a barris, on sembla que per a l’urbanista brasiler hi troba el més semblant a la més perfecta agrupació urbana: el poble.
És fàcil d’entendre la seva visió general: la ciutat és el centre creador, el vèrtex on conflueixen la gran varietat de treballs i accions, el centre de negocis, el de les administracions dels recursos industrials, comercials i polítics.
És el lloc on es desenvolupa una gran activitat entre la sortida i la posta de sol… i en jornades laborals. La resta del dia i el cap de setmana, formen part –en general- del domini privat, que pot ser absolut, és a dir, que hom el dediqui majorment al descans del guerrer, o sia a gaudir de la pau casolana, en un dolce far niente. O bé, mirar de compartir amb els veïns –una expressió que pot abraçar tant a gent de la mateixa escala, com a la més allunyada del barri- uns neguits, uns esforços en comú, per tal de procurar que el barri cada dia s’assembli més a un poble.
Naturalment aquesta segona actitud és la que val: si es viu –quina manera més clara d’expressar-ho- en aquests barris de la ciutat, on cada vegada haurien d’assemblar-se més a pobles.
El contacte, aquesta lectura mensual amb El Jardí de Sant Gervasi, m’ha fet pensar força amb les teories de Lerner. Pràcticament, la revista vol ser el ressò de la vida dels barris que formen el nucli antic de Sant Gervasi de Cassoles, és a dir, el vell poble que la gran ciutat es va annexionar ja fa més cent anys, però que tot i la gran transformació que en el seu sòl ha sofert des de llavors, vet aquí que nosaltres mitjançant les pàgines del diari mensual, hi veiem moltes característiques de poble: se’ns recorda les festes majors dels barris, i fins i tot ens retrobem amb una bona part de la seva vida. Aparentment, sembla que Sant Gervasi —malgrat formar part d’un districte, compartit amb Sarrià, de la gran urbs barcelonesa—, se’ns apareix molt vital, més encisador, o com diria Lerner… més poble!.
La paradoxa és que el fet d’assemblar-se Sant Gervasi a un poble, no vol dir rebaixar, en res, la seva entitat. Ben al contrari, quan la ciutat s’assembla més a un poble és quan cadascú redueix distàncies en la seva vida, i així augmentarà la seva qualitat, segons Jaime Lerner.
Jesús Mestre Godes és escriptor
Fotografia de Jaime Lerner, antic governodor de l’estat de Paraná, el maig de 2004, de – Agência Brasil
