Una ciutat no sempre ha de créixer per transformar-se. En molts casos, la resposta als nous models de vida i als reptes socials i ambientals passa per mirar d’una altra manera allò que ja existeix: els centres històrics, els espais públics, els antics espais productius o els teixits urbans que han anat perdent activitat.
Aquesta és la mirada que proposa «Ciutats en trànsit. Repensar per regenerar», una exposició que posa el focus en el potencial transformador de les ciutats intermèdies de Catalunya. La mostra, que es pot visitar al Palau Robert del 17 de setembre de 2026 al 8 de gener de 2027, s’emmarca en el programa de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.
A través de cinc casos d’estudi —Balaguer, Berga, Palamós, Tremp i Valls—, l’exposició presenta diferents estratègies per regenerar espais urbans i recuperar la vida dels centres de les ciutats. Les ciutats intermèdies, aquelles que sense ser grans metròpolis articulen el territori i actuen com a centres de serveis, d’activitat econòmica i de cohesió social, tenen un paper rellevant en l’organització urbana. Alhora, afronten el repte d’adaptar-se a noves necessitats i de disposar d’espais de qualitat, inclusius i sostenibles.
En aquest context, els centres històrics i l’espai públic poden esdevenir una oportunitat per transformar les ciutats. El patrimoni, el paisatge i els usos urbans existents poden servir de punt de partida per imaginar noves formes de vida urbana, recuperar activitat i reforçar la identitat de cada lloc.
Dues vies per regenerar les ciutats
L’exposició planteja dues grans estratègies. D’una banda, la rehabilitació sistemàtica dels teixits urbans obsolets dels centres històrics, tant en l’àmbit de l’habitatge com dels equipaments. De l’altra, la transformació estratègica de l’espai públic en àmbits concrets, incorporant sempre la dimensió social.
Els cinc casos d’estudi permeten observar com aquestes estratègies es poden adaptar a les característiques i necessitats de cada ciutat. L’objectiu no és aplicar una mateixa fórmula a tots els territoris, sinó identificar els reptes i les oportunitats específics de cadascun i plantejar-hi respostes ajustades a la seva singularitat.
Per fer-ho, la mostra parteix de dos estudis acadèmics impulsats pel Departament de Territori, Urbanisme i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya. Un d’ells, Arquitectura i ciutat: ciutats inclusives, ha estat desenvolupat per Nablabcn Studio i la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura. L’altre, centrat en la problemàtica de l’abandonament dels centres històrics de les ciutats mitjanes de Catalunya i en les estratègies de reús adaptatiu, ha estat elaborat per Magda Mària, Anna Martínez i Anna Pagès.
De l’anàlisi a les propostes
El recorregut expositiu permet conèixer tant els processos d’anàlisi i participació pública com les propostes desenvolupades per a cadascuna de les cinc ciutats. Maquetes, plànols, fotografies i audiovisuals ajuden a entendre com es poden detectar les necessitats d’un àmbit urbà i convertir-les en propostes de transformació.
La idea de fons és que regenerar una ciutat no implica necessàriament substituir-la, sinó repensar allò que ja existeix. Recuperar espais, reforçar-ne els usos, preservar-ne els valors patrimonials i adaptar-los a les necessitats actuals pot contribuir a recuperar la vida urbana i, alhora, millorar la qualitat de vida de les persones.
La visita a «Ciutats en trànsit. Repensar per regenerar» és gratuïta i es pot fer al Palau Robert (passeig de Gràcia, 107, Barcelona) fins al 8 de gener de 2027. L’exposició obre de dilluns a dissabte, de 9 a 20 h, i diumenges i festius, de 9 a 14.30 h. L’espai és accessible per a persones amb mobilitat reduïda. Per arribar-hi, es pot consultar el planificador de rutes de Barcelona en funció del punt de partida.
