Societat
María Jiménez
A les 11 del matí d’aquest dissabte, la plaça de Vallvidrera arrenca bullint d’activitat, expectació i una ferma voluntat reivindicativa. Les converses entre els assistents giren entorn d’una única preocupació central: la necessitat urgent de recuperar l’accés i de la reobertura immediata del bosc. Mentrestant, la plaça s’omple de pancartes clares amb lemes com “Volem tornar al bosc” i “Obriu Collserola ja”, que reflecteixen el sentiment generalitzat d’esgotament davant d’una situació que ja fa 10 mesos que s’allarga.
Quan passa un quart d’hora des que ha començat la marxa, els restauradors prenen el protagonisme a través de la veu de Roser Jané —filla dels propietaris de Can Jané, masia històrica a Collserola— que reclama l’atenció de tots els presents per pronunciar el manifest en nom dels convocants. Amb veu ferma, Jané posa de manifest l’impacte devastador que el tancament del parc té sobre el teixit social i econòmic del territori.
“Ja fa massa mesos que patim les conseqüències d’aquesta decisió unilateral que comporta greus conseqüències econòmiques. És per això que volem expressar públicament la nostra preocupació, indignació i esgotament davant d’una situació que s’ha tornat insostenible”, aclama entre aplaudiments.
El veïnat i els sectors econòmics entenen la necessitat d’adoptar mesures per regular la pesta porcina africana i protegir el medi natural, però consideren que la gestió de les restriccions ha estat mancada de coherència, proporcionalitat, transparència i sensibilitat cap a les persones que viuen i treballen a la muntanya. “Demanem que s’expliquin públicament els criteris que permeten unes activitats i en prohibeixen d’altres –llegeix la mateixa Jané– i que s’apliquin criteris clars, coherents i proporcionats. La muntanya no és simplement un espai d’oci al qual s’acudeix de manera ocasional, sinó que forma part indiscutible de la nostra vida quotidiana i de la nostra pròpia identitat”.
Un sector comercial al límit i ajudes insuficients
La majoria dels presents afirma que la situació dels comerços, bars i restaurants de la zona és veritablement crítica. Les restriccions continuades han provocat una davallada dràstica de clients i de facturació que posa en risc la continuïtat de molts establiments locals. Propietaris com Silvia Valdelló –del restaurant Casa Trampa– parlen de la complexitat d’aquesta crisi i la «inoperància» de les solucions administratives anunciades: “A partir del febrer del 2027 ens diuen que podem optar a ajudes si demostrem que hem facturat un 30% menys. Jo tinc vuit empleats, però al juliol ja vaig haver d’acomiadar una noia, i sé que altres restaurants de la zona n’han hagut d’acomiadar més. Un crèdit al banc per retornar no és una ajuda, demanem condonació d’impostos i suport real”.
A més, els afectats critiquen els greuges comparatius i la falta d’explicacions per part de les administracions. Apunten que, mentre que el parc d’atraccions del Tibidabo ha mantingut la seva activitat i s’han permès rodatges cinematogràfics de gran format —com una superproducció protagonitzada per Russell Crowe amb un equip de prop de 300 persones en ple espai restringit—, l’activitat diària dels veïns ha quedat completament paralitzada. “Demanem que s’expliquin públicament els criteris que permeten unes activitats i en prohibeixen d’altres – Reitera la portaveu de la protesta –. La muntanya no és simplement un espai d’oci al qual s’acudeix de manera ocasional, sinó que forma part indiscutible de la nostra vida quotidiana i de la nostra pròpia identitat”.
Veus del veïnat
Entre la multitud, el malestar veïnal és palpable. Jesús Escardó, veí de Vallvidrera, expressa en declaracions a El Jardí la seva satisfacció per la resposta ciutadana, però també la indignació acumulada: “Estic molt content de veure la concentració plena. Portem molt de temps amb la muntanya tancada; per segons quines activitats s’obre i tenen permís, però a nosaltres, per passejar o omplir els pulmons d’oxigen, ens tenen tancats”, afirma. Per altra banda apunta que, de la mateixa manera que molts altres veïns, no està d’acord en el fet que s’hagin de matar tots els porcs senglars, sinó que pensen que cal invertir més en vacunes, en esterilització i altres mètodes en lloc de carregar-se la població.
Caminada popular i clam al cim del Tibidabo
Immediatament després de la lectura del manifest, es dona el tret de sortida a una caminada popular pels indrets més emblemàtics de la zona. La marxa avança per carrers com el dels Algarves, el carrer Gabriel Ferrater, el del Parc de la Budellera i finalment s’endinsa per la carretera de Vallvidriera en direcció al parc d’atraccions. Durant tot el recorregut, el seguiment és massiu i transversal; fins i tot ciclistes i conductors que transiten per la via fan sonar les botzines per mostrar el seu suport incondicional a la protesta.
Un cop al cim del Tibidabo, la multitud s’aplega amb les pancartes enlairades amb el lema “Obriu Collserola ja!” per immortalitzar la massiva resposta en una foto de grup. Amb una gran força col·lectiva, tots els assistents han unit les seves veus per entonar un crit vibrant i unànime per expressar ben alt allò que volen aconseguir: “Reobrim Collserola!”.
La paciència s’esgota pel tancament de Collserola: veïns i restauradors es manifestaran
