Cultura
Jesús Mestre
La històrica carpa del Circ Raluy va acollir aquest dimecres a la nit a la família del circ de Catalunya per fer el lliurament dels XIV Premis Zirkòlika. L’espectacle, conduït per una nombrosa troupe de pallasses reivindicatives i amanit amb actuacions, gags i números de circ de gran qualitat, va tenir el punt culminant amb el lliurament del Premi a la Trajectòria al pallasso, actor i pedagog sarrianenc, Claret Papiol.
La carpa del Raluy, plantada al Moll de la Fusta, presentava l’aspecte més màgic per rebre a joves creadors d’espectacles de circ que treballen i lluiten cada dia per donar-se a conèixer en aquest difícil món del show business barceloní i català. De talent no en falta, però hi ha molt poques oportunitats de donar-se a conèixer. Actes com aquest dels Premis Zirkòlika han de tenir un punt reivindicatiu, però també ens hem de felicitar de comptar amb una base creativa de tanta qualitat i imaginació. En aquest sentit, els gags de les pallasses-presentadores de l’espectacle anaven cap aquí: no se’n van sortir amb el manifest reivindicatiu que no van aconseguir consensuar, ja que de fet el que volen és treballar. És el clam del món del circ.
Discurs reivindicatiu de Claret
Claret, en el seu parlament, va reivindicar la cultura, sobretot “la cultura d’autor” davant la cultura mediàtica. “La cultura d’autor és molt més que els pics d’audiència”, va dir el pallaso i actor, que va rebre el premi a tota una trajectòria per unanimitat del jurat, format per 30 professionals i especialistes del món del circ.
Antoni Maria Claret Papiol March (Sarrià, Barcelona, 1954), és un dels grans pallassos de les darreres dècades. Va iniciar la seva trajectòria fa gairebé 50 anys, en el Sarrià de mitjan dècada dels setanta, quan aquest barri era punta de llança de la renovació cultural i artística barcelonina al final del franquisme i durant la dubitativa entrada a la democràcia.
Claret, amic d’infància del també sarrianenc Jaume Mateu ‘Tortell Poltrona‘, va participar en la creació de la mítica Gran Orquestra Veracruz, el 1974, i d’allà va sorgir Germans Poltrona, el grup de pallassos d’en Tortell i en Claret, amb el suport del Dr. Soler, fundat el 1976. D’aquí va néixer, el 1981, el Circ Cric.
Claret també va col·laborar amb titelles Marduix, i va crear la seva pròpia companyia en la qual va estrenar espectacles com Míster Gagman o la Teoria del Riure (1989), Ple de Buit (1991) o Soc un pallasso (2007). Cal destacar, també, la seva actuació teatral a Tot esperant a Godot, del 1999, amb Tortell Poltrona, entre altres intervencions en el teatre i la televisió.
La força del nas vermell
Memorable és la seva adaptació d’uns textos de l’humorista belga Raymond Devos, el Devos a Vos (2006), potser la seva culminació en l’art del clown que juga amb les paraules, unint en les dosis exactes. Aquests aspectes també l’han enlairat com a un excel·lent pedagog, mestre de pallassos i pallasses.
En el seu Informe per a una Teoria del Riure (El món fascinant del Circ Cric, pp 134-138, Barcelona 2007), observa: “L’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. La primera vegada el podem excusar, la segona fa riure i a partir de la tercera ja és un espectacle”. Aquí va desenvolupar la seva famosa fórmula, “riure és igual a una falta d’harmonia entre causa i efecte més el factor imprevisible”.
Un premi molt merescut i celebrat per la família del circ. Claret Papiol va gaudir de la companyia de la Kimberly del Circ Raluy, una de les seves alumnes, i de Montserrat Trias, en el paper de Titat Craconi, amiga des de l’escola, en el lliurament del premi. “El nas vermell té molta força, molta força per sortir-se’n de totes. El riure és llibertat”.
