Arts i Lletres
Maria Antònia Font
A la Casa Usher hi ha dues joies: els llibres i un bocinet de jardí que hauria omplert de joia Mercè Rodoreda els anys en què va viure a París i a Ginebra. El 17 de setembre la convidada al club de lectura era Maria Bohigas (Club Editor), aquesta vegada per parlar de Mirall trencat (1974), una novel·la ambientada justament al bosc de Can Brusi, a tocar del turó de Monterols. I és que, com diu el pròleg de l’autora… “A l’altra banda de la riera hi havia el parc abandonat del marquès de Can Brusi. Des del menjador es veia frondós d’arbres centenaris. Ple de rossinyols a les nits d’estiu. Anava de la plaça Molina fins a l’Ateneu de Sant Gervasi, a tocar del que ara és Mitre. Al capvespre se sentien crits de paons. Aquest parc, idealitzat, és el parc de la torre dels Valldaura. El jardí de tots els jardins.”
La Maria Bohigas va començar preguntant al públic, nombrós i essencialment femení, quines incògnites els havia deixat la novel·la. A partir d’aquí va teixir els fils de la trobada, que podem resumir en set punts:
1. Segurament hi ha ressonàncies autobiogràfiques en els aspectes següents: la gelosia, la concepció de l’enamorament com un fenomen esplèndid (foc) però alhora cínic (cendres), l’incest (present també a La mort i la primavera; recordem, a més, que l’escriptora va esdevenir cunyada de la seva pròpia mare)
2. Hi apareixen dos tempos molt diferents: el tempo ràpid de l’època d’esplendor de Teresa Valldaura i el tempo lent dels anys de decadència
3. El capítol en què Teresa Valldaura s’enamora del fanaler, Rodoreda el va afegir a petició de Sales
4. El capítol final de la rata (que potser representa l’Armanda) pot llegir-se autònomament com un conte, ja que té una densitat especial. La rata és el personatge més humanitzat de la novel·la: es limita a buscar refugi, una mica com els animals de La mort i la primavera, que no aspiren a res més que a perpetuar la vida. Així mateix, al conte «La salamandra» (dins La meva Cristina i altres contes), el protagonista animal també havia viscut en un entorn amorós.
5. Els personatges de Rodoreda tenen molta sensibilitat però no són mai intel·lectuals. Tanmateix, ser senzill i innocent no equival a ser bo, i aquest és potser el gran tema de l’escriptora.
6. La Maria va suggerir que el personatge d’Armanda com a serventa absolutament bondadosa li resulta arquetípic.
7. L’argument basat en la cohabitació de dues classes socials pot ser una influència de la literatura del sud dels Estats Units que tant admirava Rodoreda (pensem en escriptors com ara Faulkner).
Finalment, la Maria Bohigas ens va recordar la història de Club Editor. Una trajectòria de final ascendent. Llàstima que d’algun dels pisos del voltant va baixar una pudor gens edificant
