Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Cultura
Felip González
Arriba de nou al barri de La Bonanova, entre l’1 i el 19 de desembre, la tercera edició de la mostra Reacciona, conformada per un conjunt de vídeo-performances creades per l’alumnat de l’Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAPC), tant del campus Llotja (carrer Ciutat Balaguer 17, la Bonanova) com del campus Deià (Carrer Ignasi Agustí 2–4, Canyelles). El conjunt de les obres reflexionen -en clau d’humor i ironia- sobre les formes de detectar i prevenir els perills associats amb les noves formes de desinformació, distorsió o manipulació en l’era de la informació i la tecnologia global. Es pot veure a tots dos campus.
Cal fer esment que aquesta mostra neix d’un taller de performances, que, conduït per un servidor, s’ha anat desenvolupant en el marc de l’assignatura Panorama de l’art Contemporani, al campus Llotja. Des del minut zero, el diari El Jardí ens ha fet suport difonent l’esperit i les obres de la mostra, tant en la seva edició en paper com en línia. De forma sintètica, cal recordar que si la primera edició (2023) es va caracteritzar per desenvolupar una temàtica lliure, la segona edició (2024) es va centrar en l’exploració de les diferents formes d’obsessions i addiccions que marquen el nostre dia a dia.
Enguany, la mostra assumeix el repte d’analitzar els perills de les badomeries, la desinformació, els deepfakes, la mentida i la manipulació en un món contemporani cada cop més efímer, fictici i hiperreal. A més, s’ha d’afegir que, gràcies a la incorporació del professor i filòsof Joan Heras, responsable de la mateixa assignatura al campus Deià, ens ha interpel·lat sobre la necessitat de la democratització i el gaudi estètic de la cultura envers les persones cegues. Heras, com a persona cega i soci actiu de l’Associació Catalana per la Integració del Cec (ACIC), ens ha aportat una lectura més crítica i sensorial, a l’hora de percebre i descodificar situacions i escenaris de simulacres.
Pel que fa a les peces presentades als dos campus, l’alumnat parteix del pensament de Jean Baudrillard i Guy Debord, a partir de les repercussions de l’actual cultura digital que sacseja i fragmenta l’autenticitat i veracitat de les experiències afectives, perceptives i projectuals. En aquesta línia, cal assenyalar la peça “Promeses falses”, d’Amy Villacres i Mireia Martí, que denuncia l’estafa de moltes marques i botigues de moda en línia. Un altre paradigma de Baudrillard seria qüestionar la nostra pròpia existència en una espècie d’hiperrealitat que, conformada per la serialització de signes ficticis, aconsegueixen anul·lar la realitat en una edulcorada existència alienada i teledirigida, com ben bé es pot veure en la peça titulada “Sims”, elaborada per Rosa Vilarnau i Sasha González. Aquí veiem dues joves que, resseguint els personatges del joc dels Sims, repeteixen gestos i accions preconcebudes com si es tractessin de titelles d’un joc invisible i d’un món caramel·litzat.
Altrament, la dictadura de les ombres ha permès colonitzar el nostre imaginari subjectiu i social, que, sota foscos interessos econòmics i polítics, s’ha materialitzat en el control i supeditació de les nostres voluntats. Des d’aquest context s’ha de fer esment a “La secta”. Una obra plantejada com una trama psicodèlica i diatòpica en què, a través de dos mini capítols, es narra l’arribada d’una misteriosa secta al campus Llotja, liderada per una figura femenina enigmàtica, que desperta la fascinació de l’alumnat i aconsegueix sotmetre tothom. I, sense sortir de l’àmbit de la Llotja, s’ha de ressaltar l’obra “Un robatori”, protagonitzada per una entrevistadora que ha de resoldre l’estrany cas de la desaparició d’una corona que, possiblement, sigui producte d’una notícia sensacionalista, amb l’objectiu de generar entreteniment, o bé, parafrasejant Debord, l’espectacularització dels mitjans de comunicació i de la vida.
Finalment, en el conjunt de les obres es posa en relleu la consagració maquiavèl·lica d’un món progressivament controlat, homogeni i simulat. Un escenari que s’està configurant mitjançant estratègies de desinformació, engany sistemàtic, faules i manipulació mediàtica. Per descomptat, s’ha d’incloure la saturació d’identitats i situacions prefabricades (encapçalades per influencers) i la persecució de qualsevol alteritat que qüestioni l’actual ordre dominant de l’era Trump. Tot plegat deriva de la colonització dels nostres cervells, fins a instituir un règim de postveritat i hiperrealitat excèntrica, inequívocament distòpic.
Felip González és docent de l’ESDAPC, crític i curador d’art.
