Publicitat

Col·legi de les Teresianes de Gaudí

Publicat el 1.12.2017 16:00

Arquitectura a Sant Gervasi

Jaume de Oleza

El col·legi de les Teresianes és un edifici docent situat al carrer Ganduxer de Barcelona. És una construcció realitzada per encàrrec del pare Enric Ossó, fundador de l’ordre Teresiana per a l’ensenyament de Nenes a l’any 1873. El projecte inicial correspon a un arquitecte del que es desconeix el nom, i comprenia una escola i el convent de la Congregació de les Religioses Teresianes. Un cop començada l’obra, el pare Ossó va encarregar el projecte i l’obra al cèlebre arquitecte Antoni Gaudí. Aquest últim va respectar la planta de la proposta inicial i va redactar un projecte sota una estètica d’un castell neogòtic, possiblement en al·lusió a l’obra El Castell Interior de Santa Teresa.

L’edifici està projectat com un cos compacte coronat de merlets com una fortalesa i que reflecteixen al mateix temps, certa austeritat d’acord al vot de pobresa que tenia el mateix Gaudí. Una sobrietat que s’explica perquè Gaudí era un catòlic confés i molt devot, i també com a conseqüència dels pocs recursos econòmics de què disposava l’ordre. Construït cap a l’any 1890, l’edifici consta de planta baixa i tres plantes d’alçada, es de maó vist i pedra, i te un volum considerable i consistent que incorpora també diversos símbols de caràcter religiós. En el seu interior, són de destacar els coneguts arcs parabòlics en forma d’ogiva, un element constructiu que proporciona una perspectiva suggestiva i rítmica de llums i ombres. Pels passadissos s’hi respira una atmosfera de clara intencionalitat mística i de recolliment. Gaudí va ser un arquitecte que sempre va aprofitar les característiques estructurals dels materials per, a partir d’aquestes, definir una arquitectura original i molt vinculada amb la natura. El jardí, també projecte de Gaudí, va ser concebut amb una singular concepció naturista, però gran part del mateix es va veure afectat per la construcció del cinturó de ronda, destacan els treballs de forja de la porta d’accés, una interpretació dels símbols representatius de l’ordre, i realitzada entre ferros entrellaçats i retorçats amb motius vegetals.

Publicitat
Les Teresianes. ©Jaume de Oleza

L’any 1969 el col·legi va ser declarat Monument històric-artístic d’Interès Nacional. Una excel·lent obra d’arquitectura que s’ha vist ampliada amb el projecte de l’estudi d’arquitectura Pich-Aguilera. Un projecte d’ampliació del volum de Gaudí, respectuós i intel·ligent així com treballat mediambientalment.

En definitiva, una arquitectura més de Gaudí digna de ser contemplada i admirada, i no tan sols per haver estat realitzada per aquest conegut arquitecte, sinó també, i no menys important, per el seu notable resultat estètic fruit d’unir arquitectura i sentiment.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

Neix la Copa Sarrià, un torneig per fer barri a través del futbol

Organitzada per exalumnes del Sant Ignasi, comptarà amb la participació de vuit equips masculins de Sarrià-Sant Gervasi i espera ser un espai de trobada per a tot el veïnat

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf
spot_img

Mor el poeta sarrianenc Frederic Bou

Autor de diferents llibres de poesia i narracions biogràfiques, com ara la Història de Sarrià en vers, era un incansable difusor de la cultura catalana i sarrianenca

Quan la política serveix per resoldre problemes: unanimitat per les Planes

"La incertesa urbanística no és un problema tècnic neutre; és un desgast emocional diari", una reflexió de Núria Satorra sobre l’acord unànime per desbloquejar la situació urbanística de Les Planes i situar el veïnat al centre de l’acció política

La Torre Avenir de la finca Muñoz Ramonet serà la nova seu de l’Acadèmia del Cinema Català

Les obres de rehabilitació, que costaran 2,8 milions d'euros, estan previstes a partir del setembre de 2026; l'acord s'inscriu en el procés de redefinició dels usos del conjunt de la finca perquè sigui un espai cultural de projecció nacional

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí