Publicitat
spot_img

Col·legi de les Teresianes de Gaudí

Publicat el 1.12.2017 16:00

Arquitectura a Sant Gervasi

Jaume de Oleza

El col·legi de les Teresianes és un edifici docent situat al carrer Ganduxer de Barcelona. És una construcció realitzada per encàrrec del pare Enric Ossó, fundador de l’ordre Teresiana per a l’ensenyament de Nenes a l’any 1873. El projecte inicial correspon a un arquitecte del que es desconeix el nom, i comprenia una escola i el convent de la Congregació de les Religioses Teresianes. Un cop començada l’obra, el pare Ossó va encarregar el projecte i l’obra al cèlebre arquitecte Antoni Gaudí. Aquest últim va respectar la planta de la proposta inicial i va redactar un projecte sota una estètica d’un castell neogòtic, possiblement en al·lusió a l’obra El Castell Interior de Santa Teresa.

L’edifici està projectat com un cos compacte coronat de merlets com una fortalesa i que reflecteixen al mateix temps, certa austeritat d’acord al vot de pobresa que tenia el mateix Gaudí. Una sobrietat que s’explica perquè Gaudí era un catòlic confés i molt devot, i també com a conseqüència dels pocs recursos econòmics de què disposava l’ordre. Construït cap a l’any 1890, l’edifici consta de planta baixa i tres plantes d’alçada, es de maó vist i pedra, i te un volum considerable i consistent que incorpora també diversos símbols de caràcter religiós. En el seu interior, són de destacar els coneguts arcs parabòlics en forma d’ogiva, un element constructiu que proporciona una perspectiva suggestiva i rítmica de llums i ombres. Pels passadissos s’hi respira una atmosfera de clara intencionalitat mística i de recolliment. Gaudí va ser un arquitecte que sempre va aprofitar les característiques estructurals dels materials per, a partir d’aquestes, definir una arquitectura original i molt vinculada amb la natura. El jardí, també projecte de Gaudí, va ser concebut amb una singular concepció naturista, però gran part del mateix es va veure afectat per la construcció del cinturó de ronda, destacan els treballs de forja de la porta d’accés, una interpretació dels símbols representatius de l’ordre, i realitzada entre ferros entrellaçats i retorçats amb motius vegetals.

Publicitat
Les Teresianes. ©Jaume de Oleza

L’any 1969 el col·legi va ser declarat Monument històric-artístic d’Interès Nacional. Una excel·lent obra d’arquitectura que s’ha vist ampliada amb el projecte de l’estudi d’arquitectura Pich-Aguilera. Un projecte d’ampliació del volum de Gaudí, respectuós i intel·ligent així com treballat mediambientalment.

En definitiva, una arquitectura més de Gaudí digna de ser contemplada i admirada, i no tan sols per haver estat realitzada per aquest conegut arquitecte, sinó també, i no menys important, per el seu notable resultat estètic fruit d’unir arquitectura i sentiment.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia
spot_img

La Ciudad de los Muchachos (Can Puig): memòria completa i reparació imprescindible

"Hem de reconèixer que un mateix espai pot haver estat, en moments diferents, lloc d’educació, d’acollida, d’esperança i també de dolor": l'opinió de Joan Moya

Neix el Grup d’Habitatge dels Barris de Muntanya

Es presentarà en una assemblea oberta el 25 de febrer a les 19:30 al Mercat Cultural de Vallvidrera

No hi ha dreceres per cuidar-nos: la salut demana temps

Reflexió sobre la pressa amb què vivim la salut i la importància de la prevenció

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí