Publicitatspot_img
Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

Confiança i seguretat: les dues coses que necessita el familiar d’un malalt d’Alzheimer

'Cuidar amb Majúscules', escriu la presidenta de la Fundació Uszheimer, Neus Rodríguez

Publicat el 24.3.2024 7:00 · Actualitzat el 25.3.2024 9:38

Gent Gran

Neus Rodríguez, presidenta de la Fundació Uszheimer

La confiança i la seguretat són dues coses que el familiar necessita tenir en el servei al seu malalt. Des de la Fundació Uszheimer hem apostat sempre per aquestes prioritats, així doncs, els professionals tenen com a premissa l’empatia, la professionalitat i la cura global de la persona malalta d’Alzheimer.

Les persones que venen al centre de dia somriuen i es deixen portar pel professional que les rep, aquesta confiança segueix al llarg del dia, fent l’estimulació cognitiva, la fisioteràpia, la musicoteràpia, etc. Les activitats del dia a dia són importants per tal que conservin l’autonomia, és per això que és important acompanyar i deixar que intentin fer-les soles, és llavors quan la paciència del professional es posa a prova. És més difícil deixar fer que fer.

Publicitat

La importància de l’empatia a l’hora de treballar amb aquestes persones és prioritari. Com m’agradaria que em tractessin si fos jo, amb respecte, i sobretot l’amor en exercir aquesta professió és tant o més valuós que tots els coneixements adquirits. Amb aquest amor arribem als sentiments d’aquestes persones i ens permetrà treballar més i millor.

Els familiars, una vegada deixen els seus éssers estimats a càrrec nostre, confien que no deixaran de rebre aquest amor que ells els professen.

La malaltia d’Alzheimer provoca inseguretats, pors al que desconeixen. La forma en la qual ens dirigim a ells amb la comunicació, tant verbal com gestual, ha de transmetre que els cuidarem i farem que el seu entorn sigui segur, amb la tranquil·litat que necessiten per treure’s l’angoixa de l’entorn desconegut.

La seguretat que dipositen en nosaltres és vital perquè puguin, durant el dia, continuar amb les seves obligacions i en acabar el dia, el somriure que els dediquen és l’indicatiu d’una labor ben feta. Per al familiar és la seguretat que està bé i que ha tingut un bon dia. CARPE DIEM.

«No sé tu nombre, solo sé la mirada con que me lo dices»

                                                                     Mario Benedetti

Més que els seus ulls, la seva mirada, mirava volent dir alguna cosa no dient-la.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Una mirada des de l’interior de l’Alzheimer

L’acompanyament ha de basar-se en el respecte, la dignitat i l’empatia: reconèixer la seva història de vida i posar el focus en les capacitats preservades és essencial per oferir una atenció més humana
spot_img

El primer fruit

"Ens sembla que d’un dia a un altre no hi ha canvis, però sí que n’hi ha. Sempre n’hi ha. Fins que un dia, ens adonem que ja no som qui érem fa un temps": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí