La vocal de lis
Sandra Palau
Si hagués de definir a Custo Dalmau diria que és optimista, humil, sensible, tímid… A mesura que em vaig endinsant descobreixo quelcom més, veig un home amb una energia fascinant que es contagia, i un enigmàtic “je ne sais quoi” que captiva…
S’apropa amb el seu generós somriure acompanyat d’un subtil pas insegur, entre caòtic i despreocupat, que fa que tingui una gràcia encantadora.
El coneixem pels seus espectaculars dissenys, pioner dels estampats, dels colors vius… i de provocar la necessitat de seguir vestits d’aquests colors també a l’hivern, fugint així del convencionalisme i del trist i insípid gris.
“Sempre recordo la pàgina…”
Custo Dalmau és el dissenyador català més conegut internacionalment i això el convida a portar un ritme frenètic d’inacabables viatges… Diu que enyora viatjar per plaer, que la seva vida és un vol constant i que de tant en tant anhela aterratges llargs.
Aquesta palpitant vida entre colors i passarel·les, permet, menys del que voldria, dedicar-se a gaudir d’una passió més desconeguda: els llibres.
El Custo és un lletraferit que es cruspeix tres o quatre libres de cop. És curiós per naturalesa i necessita nodrir-se de coneixements i aprendre entre pàgines…
Per què llegeixes?
Per una qüestió vital… La lectura, per a mi, és evasió i coneixement.
Un llibre que hagi canviat la teva manera de pensar?Qualsevol de Jorge Bucay.
Quin gènere t’agrada més?
Llegeixo de tot, m’agraden aquells llibres que enganxen. Un dels que estic llegint ara és una novel·la històrica ambientada a l’Edat Mitjana. (Parlant de novel·la històrica aprofito aquesta ocasió per a recomanar-li un dels nostres llibres de l’editorial, El hombre del sombrero de ala ancha, del nostre estimat Juan Bahima).
Què ha de tenir la història que t’emocioni?
Sensibilitat.
I la que t’indigni?
Intolerància.
De quin color pintaries el teu llibre ideal?
Blanc. Combina amb tot (riu)
Ebook o paper?
Paper, sens dubte.
Quin grup et defineix millor?
1.Els que dobleguen les pàgines
2 Els que utilitzen punt de llibre
3 Els que prefereixen emprar la solapa de la portada.
Sincerament cap dels tres. (torna a riure) És que tinc molta memòria fotogràfica numèrica… Sempre recordo la pàgina…
Quina és la frase que no et cansaries mai de llegir?
Viu i deixa viure.
Amb quin personatge històric t’identifiques?
Amb ‘La Iguana’ d’Alberto Vázquez Figueroa. M’hi identifico per aquesta capacitat d’adaptar-se.
Si no fos Barcelona… Quina seria la ciutat on ambientaries el teu llibre?
A Los Angeles… És una ciutat que em fa sentir com a casa. Allà és on va començar tot, allà vaig iniciar una col·lecció de fracassos consecutius amb la planxa de surf…M’atrauen les ciutats poc civilitzades però ordenades, com jo, amb un punt caòtic, amb un caos controlat. (ara riu molt)
