Publicitat

Desallotgen el Casal Popular la Tecla

Els membres convoquen una concentració de rebuig a les 20h a Joaquim Folguera

spot_img

Publicat el 28.2.2019 18:41

Societat

Elena Bulet, Carme Rocamora

El matí d’aquest dijous el casal okupat per joves del districte al barri de Cassoles, La Tecla, ha estat desallotjat pels Mossos d’Esquadra després que a primera hora s’hi hagi personat l’advocat del propietari (Banc Santander) amb una comitiva judicial.

Publicitat

Quan han arribat, els joves no estaven dins del local i la propietat ha aprofitat per fer un canvi de panys. Ara, per tant, els joves no poden accedir al casal i també han explicat a El Jardí que no havien rebut cap avís de desallotjament.

Publicitat

Tan bon punt s’ha conegut la notícia, una cinquantena de persones s’ha concentrat davant de l’espai (cruïlla entre carrer Balmes i carrer Bertran) per mostrar el seu rebuig front el desallotjament, i els Mossos han identificat una persona.

Els membres de La Tecla han estat avisats que en un futur es col·locaran a l’edifici alarmes i altres elements de seguretat. Fins al lloc s’hi han desplaçat fonts del Govern del Districte, que han parlat amb la propietat per assegurar “que podran escollir el dia que a ambdues parts els vagi millor per recollir les seves coses”.

La Tecla va ser okupada arran del moviment “No tenim lloc” després d’anys de reividindcació per part dels joves del barri de no disposar de cap lloc on reunir-se i fer comunitat, i durant més de dos anys han realitzat activitats musicals, de passatemps, o han acollit xerrades i grups que no disposaven de cap lloc per reunir-se, com ara l’assemblea La Pira Feminista.

Concentració de rebuig

A les 20 h del vespre els membres de La Tecla han convocat una concentració al costat del local, a la plaça Joaquim Folguera, per protestar contra “l’especulació bancària i privada del Banco Santander” i per visibilitar que porten tres anys “promovent el moviment popular, associatiu i de transformació social a Cassoles.”

 

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus
spot_img

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí