Explorar El Jardí
M. Josep Tort
- El lledoner s’imposa als grans nuclis urbans desplaçant els icònics plataners de Barcelona
- El pantà de Vallvidrera o el passeig dels plàtans
El plàtan és possiblement un dels arbres més comuns i coneguts que vesteix molts carrers, places i jardins de moltes ciutats i pobles a l’hemisferi nord. És corpulent i molt longeu i pot atènyer grans dimensions. Un munt d’exemplars centenaris i monumentals localitzats en diferents municipis constitueixen tot un símbol, un referent identitari del lloc on habiten. Sota la seva capçada s’apleguen els veïns a fer tertúlia mentre gaudeixen de la seva fresca ombra.
El plàtan (Platanus híbrida o hispànica)
El plàtan, plataner o plater, també anomenat plàtan d’ombra, és un arbre corpulent de fulla caduca amb un tronc dret i una capçada molt oberta i arrodonida que projecta una ombra extraordinària. Pot assolir més de 30 m d’alçada i té una escorça d’aspecte clapejat inconfusible, amb plaques irregulars de color gris verdós i ocre que es desprenen a la maturitat. Amb les actuals sequeres, molts plàtans han perdut l’escorça deixant al descobert una nuesa poc habitual.
Les fulles palmades amb 5 lòbuls punxeguts i un pecíol molt llarg, són grans i cauen a la tardor generant gruixudes catifes de fullaraca. Les flors són unisexuals i s’agrupen en inflorescències. Els fruits són esfèrics, d’uns 4 cm de diàmetre i, estan carregats d’un gran nombre de llavors piloses, l’anomenat pica-pica, que es desprenen a la tardor i es disseminen a través del vent.
L’espècie més comuna és Platanus híbrida o hispànica, resultat de l’encreuament entre el P. orientalis del sud-est d’Europa i el P. occidentalis d’origen americà. Una hibridació molt controvertida, que segons alguns autors es va produir a Espanya durant el segle XVII.
El plàtan d’ombra és l’arbre més urbà. Es cultiva àmpliament per a vestir parcs jardins i carrers de moltes ciutats del món i també els podem veure flanquejant una pila de trams de carreteres a l’entrada de diferents municipis. França és coneguda per les seves icòniques carreteres, rectes i quilomètriques amb plàtans als dos costats.
Els plàtans a Barcelona
A principis del segle XIX els arbres estaven situats al voltant de les muralles de la ciutat i només n’hi havia en tres carrers de Barcelona: a la Rambla, al pla de Palau (Estació de França) i a l’extrem del Portal de l’Àngel. Els primers plàtans d’ombra que van arribar a la ciutat de Barcelona procedien de la Devesa de Girona i es van plantar l’any 1861 a la rambla de Canaletes en dues fileres. Un diari de l’època recull l’arribada d’aquests arbres.
En el primer terç del segle XX, entre 1900 i 1936, la construcció de l’Eixample de Barcelona, va propiciar una de les plantacions d’arbres més importants d’Europa amb el plàtan d’ombra com a espècie dominant. La percepció dels arbres, com a element benefactor en el paisatge urbà, no agradava a tothom. Les crítiques es van succeir a tots nivells, però la raó es va imposar.
L’any 2004 hi havia a la ciutat 155.541 arbres d’alineació, una tercera part dels quals, eren plàtans (54.354 u). La resta d’espècies no superava els 10.000 exemplars. Els districtes amb més arbres d’alineació eren els de Sant Martí (31.835 u), l’Eixample (22.553 u), Gràcia (7.058 u) i Ciutat Vella (6.762).
Beneficis i perjudicis del plàtan
Els arbres constitueixen els pulmons de qualsevol ciutat i aporten un seguit de beneficis inqüestionables. L’èxit del plàtan com a arbre urbà rau en la seva gran resistència a la contaminació, el seu ràpid creixement, la verticalitat del seu tronc i l’excepcional ombra que alleugereix la xafogor dels tòrrids estius metropolitans. Altres beneficis compartits fan referència a la seva funció ambiental de purificació de l’aire.
Ara bé, quan el plàtan urbà es veu confinat a viure en carrers estrets, les podes extremes el debiliten progressivament i les conseqüències es tradueixen en podriments i infeccions que determinen la substitució per altres espècies més sofertes. Actualment, a Barcelona, els plàtans només es planten en voreres de més de 6 m perquè puguin desenvolupar-se adequadament.
Els plàtans, com els pollancres a les ciutats, són els causants de moltes al·lèrgies a la primavera provocades pel pol·len de les flors i la pelussa dels seus fruits. La producció i emissió de pol·len d’aquest arbre és una de les més altes. Aquest fet ha determinat la substitució gradual d’aquesta espècie per altres més resistents a les plagues, menys al·lergògenes i amb menys requeriments de poda.
L’objectiu de l’Ajuntament de Barcelona relatiu a la diversificació arbòria de la ciutat és que cap espècie no superi el 10%, per la qual cosa, el plàtan d’ombra deixarà de ser un arbre omnipresent i, es mantindrà com a símbol d’identitat en grans avingudes com la Diagonal, la Gran via, la Rambla, el passeig de Gràcia i de Sant Joan i la Meridiana i, així mateix, en carrers d’edificis baixos força assolellats i airejats.
PLÀTANS CATALOGATS (AIL) BARCELONA CIUTAT
- Jardins Vil·la Amèlia, carrer Eduardo Conde, 22. Sarrià-Sant Gervasi (Sarrià)
- Camí pantà de Vallvidrera. Sarrià-Sant Gervasi (Vallvidrera)
- Jardins del Claustre, Pg. de Sta. Madrona 30. Sants-Montjuïc
- Jardins de can Farrero, Pg Zona Franca,116. Sants-Montjuïc
- Carrer Pere IV, 511-523. Sant Martí
- Plaça de Nadal, 7. Sant Andreu
- Les Rambles, 142. Ciutat Vella
- Parc de la Ciutadella, 22. Ciutat Vella
- Plaça Catalunya/Fontanella. Eixample
- Carrer Cantabria,71. Ciutat Vella
- Universitat Central, Gran Via 585. Eixample
- Jardí Botànic històric, Avda dels Montanyans, 30-38. Sants-Montjuïc
