Naturalment Curiosos
Neus Mestre i Marc Talló
El dimarts 28 de maig, una bona part del Personal Docent Investigador (PDI) en Formació, altrament coneguts com a “estudiants” de doctorat, van fer vaga i es van aplegar a la tarda per manifestar-se des de plaça Urquinaona fins a l’Oficina d’Accés a la Universitat, al final de Via Laietana reclamant, entre d’altres consignes, “Prou precarietat a la universitat” o “Sense drets laborals no hi ha tesis doctorals”. Sabeu en quin context es van fer les protestes, què està passant a la comunitat?
Primer de tot, us hem de fer quatre pinzellades de com funcionen els doctorats. És probable que molts de vosaltres us imagineu que els doctorands estan a la biblioteca estudiant i llegint llibres tot el dia, però en realitat els doctorats no serveixen per estudiar el que ja hi ha publicat, sinó per produir nous descobriments, anàlisis o noves metodologies que ens permetran entendre i estudiar el món on vivim.
Per exemple, en el nostre cas, el de la investigació biomèdica, els doctorats avancen fent experiments al laboratori o a l’ordinador analitzant les dades. Per tant, caldria veure el doctorat com una feina, semblant al que representa el MIR per als metges: un període d’uns 4 anys de treball remunerat amb una jornada laboral completa que culmina amb la presentació de la tesi doctoral. Els doctorats es fan a les universitats o a centres de recerca vinculats, com el CSIC (Centre Superior d’investigacions Científiques), els centres que comprèn el BIST (Barcelona Institute of Science and Technology, que té centres dedicats des de la recerca biomèdica fins a la fotònica) o els centres vinculats als hospitals.
Injustament, no tothom té la sort de disposar d’un finançament d’acord amb el temps del seu doctorat. Podem trobar persones que comencen el doctorat pendents de tenir finançament (a través d’una beca o un contracte del seu centre) o podem trobar-ne d’altres que ja han acabat el període de finançament però que segueixen amb el doctorat. També hi ha doctorands que reben un salari tècnic a mitja jornada, cobrant menys de la mitjana però fent una jornada completa.
Per evitar aquestes situacions i per intentar regular la situació dels PDI en formació, des del govern espanyol van aprovar al març un Reial Decret conegut com EPIF (Estatut del Personal Investigador en Formació), on s’estableix un salari mínim durant el doctorat i la garantia de poder fer una pròrroga d’un quart any de doctorat en aquells casos on el finançament era només de tres anys. Aquest estatut limita les hores de docència dels doctorands. En resposta a aquesta manca de voluntat per aplicar la EPIF, es va convocar la vaga a universitats i al CSIC. I a la manifestació s’hi va afegir gent d’altres centres (en alguns se’ls havia negat el dret a vaga!).
Des del nostre punt de vista, la situació de la ciència i la investigació en el nostre país -lluny dels estàndards de la Unió Europea—, necessita un canvi i una regulació real. És cert que aquest decret millora les condicions, però és un granet de sorra comparat amb tots els canvis que s’haurien d’aplicar, començant amb un augment pressupostari per a la investigació científica.
