Reportatge: Turó Parc
Juanjo Compairé
Un grup de més de cent conserges i comerciants del Turó Parc estan connectats entre si i amb els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana per prevenir robatoris i per atendre veïns i veïnes.
Fotografies de Juanjo Compairé
“Volem valorar l’activitat dels conserges”, m’explica Bartolomé Criado, president de l’associació de veïns i comerciants del Turó Parc. Aquest barri és dels pocs que encara els conserven: “Són més de 500 en tota l’àrea al voltant del Parc, entre l’avinguda de Sarrià, General Mitre, Via Augusta, carrer Calvet i la Diagonal”. D’aquests, més de 100 (distribuïts estratègicament) estan integrats en un grup de whatsapp en què es passen contínuament informacions. “No tots, però la major part són fumadors, perquè són els que passen més temps al carrer”. “A la xarxa combinem gent fixa, que es queda a dormir a la porteria, amb la resta, de manera que en un moment determinat un conserge pugui vigilar també una altra entrada”.
Des de fa 7 anys i a partir d’una iniciativa de l’associació s’ha anat creant aquesta xarxa. Bartolomé Criado m’explica que han dividit la zona en quatre parts. El cinquè grup està format pels comerciants, que també s’avisen entre si de qualsevol incidència.
La filosofia
Les comunitats de propietaris estan tendint a substituir els conserges de tota la vida per empleats d’agència “que avui estan aquí i demà en un altre lloc”. Són més barats, però sovint els seus horaris són només de mitja jornada i no són efectius. No coneixen els inquilins ni les seves famílies. “Nosaltres els coneixem a tots, coneixem també els carters, els repartidors i els empleats de les companyies de serveis”, ens diu un d’ells, Faustino. La presència d’un conserge que porta molt temps a una porteria aporta seguretat i confiança. “De vegades els veïns ens donen els seus números de telèfon” per si en algun moment necessiten consultar alguna cosa o passar un encàrrec.
Aquesta vocació de servei arriba a casos com el que va protagonitzar Manel, que va socórrer una veïna ja gran que viu sola i que va patir un atac de cor. Gràcies al fet que ell la truca cada dia des de la porteria per saber si es troba bé, se’n va adonar i va tenir temps de trucar al 112. Li va salvar segurament la vida.
La xarxa ha contribuït a conscienciar-los que el que passa davant de casa també és responsabilitat del conserge. En la vigilància, però també en l’atenció. Santiago explica com va salvar la vida a un senyor que s’havia quedat tancat en un cotxe i s’ofegava.
D’altra banda, Guillermo em comenta: “No és pas veritat aquella imatge del porter xafarder. Nosaltres som discrets i només comentem entre nosaltres coses nostres, no les intimitats de la gent”. Entre ells hi ha una bona relació de companyonia. José em comenta: “La feina de porter és molt solitària. Amb aquesta xarxa ens donem suport els uns als altres”. Alguns d’entre ells no tan sols es coneixen sinó que són família: en paraules de Cecilio: “en qui millor confiar que en algú de la família?”.
La detecció i prevenció
La tasca, però, més important que fa aquesta xarxa consisteix en la detecció de robatoris i la prevenció. Quan es va crear, al barri hi havia molta inseguretat: entrades a domicilis, “tironeros” (lladres de bosses), robatoris a comerços, assalts a gent gran, etc. Criado es va posar llavors en contacte amb l’Emili Martínez (llavors intendent dels Mossos) i amb Montse Pina (intendent de la Guàrdia Urbana) per crear aquesta xarxa: “Per què no fem servir els 500 conserges que tenim al barri, que són 1.000 ulls?”. La iniciativa va ser acceptada i ara el Turó Parc és un dels barris amb menys delictes d’aquest tipus.
La informació circula molt ràpidament: de seguida que algú detecta alguna persona o vehicle sospitós, ho comunica al grup (si pot ser, amb foto, millor). En un instant ho sap tothom. Tot seguit es truca als Mossos, que estan sempre en contacte. “I si és falsa alarma, no passa res”. La funció principal no és la denúncia, sinó “avortar el delicte abans que es perpetri”, en paraules de Bartolomé Criado.
Pel mig m’expliquen multitud d’anècdotes: uns capellans perseguint en moto uns “tironeros” que acabaven de robar al costat de l’església de Sant Gregori Taumaturg; els “reparadors de la instal·lació de gas” que, quan el porter els demana la documentació, presenten un paper de la Comunitat de Madrid (!); uns lladres saltant de terrat en terrat a les cases del carrer Josep Bertrand… Per la seva part, als comerços el delicte més sovintejat és l’intent de “colar-los” bitllets falsos.
Evolució del barri
El barri està canviant molt: encara és un barri prou envellit, amb gent gran (sobretot vídues que viuen soles), però cada cop més alguns pisos els compra gent jove amb criatures. Especialment estrangers: nord-americans, alemanys, russos… D’altra banda, té molta població “flotant” (servei domèstic, oficinistes, dependents…). Segueix sent un barri “llaminer” per als lladres, pel seu alt nivell de vida. I també és el lloc de residència d’alguns polítics coneguts i empresaris importants.
El fet que hi hagi encara molta gent gran ha propiciat que aquestes persones hagin estat blanc prioritari dels robatoris: hi ha qui els distreu perquè un altre els robi; qui els obliga a traure diners del caixer…
També és cert que en alguna ocasió els problemes amb la policia han vingut dels mateixos habitants. En aquests casos es tracta d’episodis d’alta criminalitat internacional que, evidentment, van més enllà de la feina dels conserges.
Per evitar ser robat i sense caure en l’alarmisme injustificat, cal anar alerta, em comenten unànimement els conserges: sortir al carrer sense joies de valor, amb la documentació duplicada i els diners justos (especialment la gent d’edat); tancar la casa amb doble pany i si pot ser amb alarma; evitar les badades que puguin propiciar sostraccions. Sobretot, no donar informació innecessària ni obrir la porta a persones desconegudes (incloent-hi els repartidors de propaganda).
Resultats
En tot cas, els resultats de tot aquest dispositiu són espectaculars: s’han desarticulat dues bandes organitzades, localitzat multitud de vehicles robats o perduts i propiciades bastants deteccions. Però molts altres casos –i això és l’important- han pogut ser evitats gràcies a aquesta coordinació.
Bartolomé Criado creu que el model podria ser extensible a altres barris. I si es tracta de barris sense conserges, caldria crear una xarxa del mateix tipus a partir dels comerciants. Aquí deixem la idea.
