Editorial
El Jardí
Estem passant unes setmanes de ple hivern, amb fred continuat i amb bona part del país blanc per la neu d’aquest començament d’any. Potser només seran unes poques setmanes que deixaran la petja hivernal: segurament aviat el sol farà pujar les temperatures, fins i tot per sobre del que ens indica la mitjana meteorològica. El fred no és excepcional, és propi de l’hivern, també a la Mediterrània. La pandèmia sí que és un fenomen que, en la perspectiva històrica, hem de considerar singular, tot i que, després de tants mesos, sembla que ens hi anem acostumant.
La major part de la gent sabia que “pandèmia” i “trobades nadalenques” no conjuguen gens bé; potser els epidemiòlegs no calia que ens ho repetissin tan sovint. Tots som conscients que aquest no és un món de blancs i negres, sinó de molts matisos de gris. I Nadal són moltes més coses a casa nostra, des de moviment comercial fins a les tradicions. No ens vam engabiar, però la sensació és que la major part de la gent intentava seguir al màxim les normes de seguretat que ens aconsellen les autoritats. Potser és així el que ens pot fer madurar com a societat: saber valorar els consells que ens donen i actuar amb responsabilitat.
Així hem passat el Nadal del 2020: amb poques vacances, poca família, poca activitat cultural, mantenint les tradicions al mínim i intentant cuidar-nos al màxim. També als botiguers del barri, ja que volem que segueixin aixecant la persiana cada dia o, almenys, quan se’ls permeti. El 2021 tampoc serà fàcil: s’anuncia una nova onada de creixement de la pandèmia, però ara sabem el que ens espera. A més, ja hi ha vacuna, cosa que, a mitjà termini, permetrà salvar vides i anar controlant la covid-19. A curt termini, el focus són les eleccions al Parlament de Catalunya, el 14 de febrer. Però, d’això ja en parlarem al diari de febrer. Bon any 2021!
