Efemèrides
Jaume Busquets
Escaient-se enguany el CXXV aniversari del naixement (23 de juliol de 1890) de l’il·lustre etnòleg i folklorista català Joan Amades i Gelats, a la Llar Mossèn Lluís Vidal vàrem celebrar l’efemèride d’aquest polifacètic patrici, que va materialitzar el seu treball amb una copiosa producció literària d’uns cinquanta títols aproximadament.
Va treballar com a conservador al Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; va col·laborar en la premsa del moment, com D’Ací i d’Allà o Diario de Barcelona, entre d’altres. El seu treball es va materialitzar en una obra literària i científica entre la que destaca el Costumari català. El curs de l’any (5 volums, Editorial Salvat, 1950-1956), i reeditat en una segona edició en facsímil, per la mateixa editorial conjuntament amb Edicions 62, obra que constitueix un referent imprescindible en els estudis de la cultura popular i folklore de Catalunya.
No li és exagerat l’adjectiu de polifacètic: fou promotor de l’esperanto ja que fou un dels fundadors de la secció d’esperanto de l’Ateneu Enciclopèdic Popular el 1906 i de la Federació Catalana d’Esperantistes el 1910, entitat que presidí a començaments dels anys 1920; publicà una desena de revistes i monografies, i col·laborà amb Jaume Grau Casas en l’edició el 1925 de La Kataluna popolkanto. Va deixar el seu ofici de llibreter per dedicar-se a la investigació etnogràfica quan va conèixer l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. S’interessà llavors també per la dialectologia, la imatgeria popular, el llegendari i el calendari tradicional. Els anys trenta va publicar els seus primers treballs d’entitat començant la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars (42 volums publicats entre el 1933 i el 1939), i paral·lelament Amades col·laborava amb la ràdio i donava conferències, cosa que contribuí a destacar-lo com a divulgador de la cultura popular.
A l’inici de la Guerra Civil treballava a la secció d’etnografia del Museu Arqueològic de Barcelona, com a responsable d’ordenar els materials expropiats que s’enviaven al Poble Espanyol, i el 1942 participava de la fundació del Museu d’Indústries i Arts Populars. També fou el responsable de gravats de l’Institut Municipal d’Història.
Tot i que el 1947 va patir una hemiplegia, fins a la mort continuà treballant. Col·laborà amb la UNESCO que el va comissionar per recopilar el corpus bibliogràfic del folklore català, tasca que el va portar a l’edició del citat Costumari
Català publicat després de la mort de l’autor. Finalment li va arribar el reconeixement internacional i va participar en molts congressos fet que va permetre el coneixement de la cultura catalana més enllà de les seves fronteres. Morí el 17 de gener de 1959.
Té erigit un monument a la vila de Montblanc, on Joan Amades amb el músic Joan Tomàs recollia cançons populars a la vila i en moltes altres com Balaguer.
En aquest acte commemoratiu del naixement de l’homenatjat, vàrem tenir ocasió de comentar amb lectures i projeccions el seu treball sobre els refranys i rondalles populars, endevinalles, romanços, auques, goigs, les festes tradicionals de Catalunya (el carnestoltes, Corpus, Nadal, els Sants Innocents,..), les seves publicacions sobre imatgeria popular, les rajoles dels oficis, estampes, naips, arts i oficis, bruixes i bruixots, goigs, i les imatges de les Mare de Déu trobades i les festes que a redós de les capelles, de les ermites i dels santuaris se celebraven i celebren encara, festes, aplecs i romiatges, els balls que, entorn d’elles, es dansaven, diferents a cada lloc, i les cançons de capta sobre les troballes de les imatges.
L’estona ens va passar de pressa, conscients que el rellotge no ens va permetre abastar tot el que l’obra de Joan Amades ens ofereix.
