Reportatge
Carme Rocamora i fotografies d’Elena Bulet
Brics de caldo i llaunes d’olives que simulen peses, espàtules de cuina com a instrument de percussió i famílies ballant seguint les pautes que arriben d’un balcó del número 89 del carrer Major de Sarrià, sota les directrius de la Montse, i on l’acompanyen sempre el seu marit, l’Alex, i la seva filla Ona.
Així és la trobada diària que ja s’ha convertit en tota una institució cada tarda confinada al carrer Major de Sarrià, on durant una hora, els veïns surten al balcó i fan exercicis de gimnàstica, ballen coreografies i practiquen percussió. Fins i tot han establert un horari consensuat: primer era a les 18 h, després a les 19 h pels que no podien deixar la feina abans, però era molt fosc. I amb el canvi d’hora l’acord va ser a les 18.30 h, per després empalmar amb els aplaudiments pels sanitaris a les 20 h.
Tot va sorgir d’una forma ben senzilla i improvisada: la Montse Andreu, que és professora d’Educació Física a Primària al Sagrat Cor de Sarrià, va començar amb la seva veïna Maria, a l’inici del confinament per la covid-19, a fer una mica d’esport, no més d’un quart d’hora, posant música al balcó: “Cada vegada s’anava afegint més gent”, ens explica en una conversa telefònica.
El 14 de març, primer dissabte de confinament, van fer una batucada amb els seus fills, amb qui també formen part dels tabalers de Sarrià, i a partir d’aquest moment van crear un grup de veïns que al Whatsapp ja acumula més de 60 persones. I a partir del 18 de març va ser una cita diària que només s’ha vist interrompuda per un dia de pluja i per l’aniversari d’un dels fills de la família propulsora, que això sí, va avisar que aquell dia feien festa.
Així, des d’aquell dia 18 la Montse anticipa al veïnat les activitats que tocaran cada tarda: peses, percussió, i altres exercicis que hauran de fer amb elements que trobin per casa. També passa coreografies… I la convocatòria és tot un èxit, i depèn en gran part, d’un efecte cadena: la irregularitat del carrer Major de Sarrià no fa precisament que tothom pugui veure a la Montse, així que són els mateixos veïns els que serveixen de punt de transmissió per anar fent arribar els moviments carrer amunt, en una activitat que de vegades arriba fins a l’altura del carrer on hi ha el Teatre de Sarrià. I per si no n’hi ha prou, amb l’exercici diari, les ganes de compartir han portat al fet que els diumenges també facin un bingo veïnal cap a les 13.00 hores, on cada veí es prepara el seu cartró.
“No coneixíem a la majoria de gent que veiem als balcons”, assegura la Montse, que ara, amb la seva iniciativa improvisada, ha aconseguit sense saber-ho que el barri es conegui molt més i que durant una hora, tot el carrer sembli una gran família. Aquest confinament i el coronavirus està afectant moltes famílies i l’economia, però també regala expressions d’una nova forma de viure que tant de bo puguem seguir mantenint més enllà de l’emergència sanitària. Aprendre d’aquestes noves formes que ens han obligat a ser creatius, i que no calgui una pandèmia perquè els barris estiguin més plens de vida ara, que quan podíem sortir al carrer.
