Nomenclàtor
Jesús Mestre
És un dels antics carrers de Sant Gervasi de Cassoles, que comença al carrer Major i arriba fins al carrer de Mandri. La seva urbanització es va projectar a mitjan segle XIX, juntament amb el carrer de Sivilla. Però no és fins a l’any 1870 que Josep Garriga Llastanós va comprar als hereus Sivilla uns terrenys de gairebé set hectàrees per urbanitzar els dos vials, el d’Arimon i el de Sivilla, amb el carrer de Pujol que els uneix. Les dedicacions corresponen a Nicolau Sivilla i Gibert, mort el 1799, que s’havia casat amb Josepa Arimon.
A finals del segle XIX per Arimon passava el tramvia de vapor des del carrer Major fins al de Muntaner, on girava per seguir cap a la plaça de la Bonanova. Una altra curiositat d’aquest carrer és el seu vell ginjoler, una espècie d’arbre que té l’origen a la Xina; és el darrer element que ha sobreviscut del jardí d’una antiga torra. Aquest magnífic ginjoler té més de 100 anys i fa pocs anys va estar a punt de ser tallat o, potser pitjor, confinat en un espai massa reduït. Aquesta amenaça va mobilitzar els veïns que van aconseguir mantenir l’arbre i que és fes una placeta davant del centre de Serveis Socials municipal que hi ha al costat. A l’altra banda de l’arbre, hi ha l’escola Sant Gregori i a la vorera d’enfront hi ha la casa on va néixer l’exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu.
La part del carrer que segueix fins a Mandri passa per la plaça del Camp, tot configurant un espai molt agradables del barri. Han persistit aquí cases de dues o tres plantes, de caràcter menestral, que ens evoquen les característiques que tenia el barri: un indret popular on hi havia petits comerços i hi vivia gent treballadora.
Fotografies de 1958, cedides per Amadeu Blanch Fàbregues, del carrer Arimon a l’entorn de la
plaça del Camp.
Jo hi vaig néixer al carrer Arimon (de fet vaig néixer a la clínica del Pilar, però la primera casa on vaig aterrar va ser un pis d’aquest carrer).
Em venen molt bones sensacions al recordar els primers anys … no són ben be records (era molt petit), però són sensacions …
Recordo al xamfrà una llegumbrera que venia uns cigrons boníssims.
Estic parlant del 1972 …
Gràcies Ramon pel teu comentari.