29.5 C
Sant Gervasi
| Dimecres 12 d'agost de 2020 |

El carrer de Lleó XIII

El carrer conserva avui el seu caràcter residencial i es mantenen moltes de les torres que l'han caracteritzat, però no la Torre Bassols

Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Nomenclàtor

Jesús Mestre

El carrer de Lleó XIII està situat a la zona limítrofa entre la Bonanova i el Putxet. Presenta un fort desnivell i uneix el passeig de Sant Gervasi amb el carrer del doctor Ribas i Perdigó, a tocar de la ronda de Dalt, a la falda de Collserola.

Aquests terrenys van començar a urbanitzar-se a partir de 1872 quan Josepa Cayol, hereva de la propietat del Frare Blanc, presenta a l’Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles un projecte urbanístic a llevant de la riera de Maduixer, que tenia l’actual carrer de Lleó XIII com a eix central. En aquest carrer, que aleshores era conegut com el Frare Blanc, van construir-se torres residencials, sobretot a la part sud i propera del passeig, i una de les primeres va ser la torre Bassols. Unes dècades més tard, amb el canvi de segle, el doctor Andreu i els seus socis van iniciar la urbanització de l’avinguda del Tibidabo, al costat de ponent del torrent de Maduixer. El carrer conserva avui el seu caràcter residencial i es mantenen moltes de les torres que l’han caracteritzat.

Publicitat

La torre Bassols, el 1912, amb un pont que permetia salvar el barranc de Maduixer © La Veu de Catalunya

La torre Bassols, però, ha desaparegut. Un article de Joaquim Folch i Torres a La Veu de Catalunya (12 de setembre de 1912: pàgina 5) ens descriu la casa i l’indret: “Precedida d’un pont amb baranes modernistes ben de doldre, alçada en la flor de l’any 70 enmig la florida vall que’l Putxet mira i de cara a la vila de Sant Gervasi, domini dels senyors y menestrals barcelonins”. També diu que la torre s’havia convertit en un museu, per l’afany col·leccionista del seu propietari Joan Bassols Villà, un metge molt interessat en la meteorologia, l’astronomia, la sismologia i altres disciplines científiques. La torre l’havia convertit en un museu que va despertar l’admiració de Folch i Torres per la gran quantitat de peces de ceràmica, numismàtica, mobiliari antic, fòssils que guardava, a més d’un important herbari. Una germana de Bassols, M. Rosario, estava casada amb el fabricant de seda Francesc de Paula Santoja, que tenia la fàbrica i habitatge ben a prop, al passatge de Foraster.

Fotografies: En portada, vista del torrent de Maduixer cap al 1900, des del carrer Lleó XIII. S’hi veu la casa Frare Blanc, més tard reformada amb estil modernista com a casa Roviralta; al cos del text, la torre Bassols, el 1912, amb un pont que permetia salvar el barranc de Maduixer. (Font: La Veu de Catalunya)

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.