Nomenclàtor
És un carrer modern, ja que no es va urbanitzar abans dels anys quaranta i, d’alguna manera, esdevé l’eix del qual podríem considerar l’eixample de la Bonanova. Bona part de la superfície que ocupa aquest carrer era la finca de can Mandri, amb un gran mas sota mateix del passeig de la Bonanova, que va subsistir fins als anys quaranta. Era una finca agrícola i, a part d’horts i vinyes, també es dedicava al conreu de flors. Bona part del traçat actual del carrer coincidia amb el torrent de Betlem o de Vilana que venia des de Bellesguard, i que en aquesta part rebia el nom de torrent d’en Mandri. Era un torrent cabalós que a l’arribar a la falda del turó de Modolell girava cap a ponent, encerclava el turó i seguia per l’actual carrer de Calvet. A finals del segle XIX es va construir el convent de les Concepcionistes davant mateix de can Mandri, però al costat de ponent del torrent, i a sota, la finca coneguda com de Can Altimira.
El 1926 l’Ajuntament de Barcelona aprovà un projecte de modificació del Pla d’Enllaços, en la part que afectava la finca de Can Mandri. Aquesta modificació va comportar el traçat del carrer de Mandri, amb una amplada de 25 metres i que seguia el torrent. Tot i aquesta previsió urbanística, el carrer encara va tardar unes dècades a construir-se; després de la Guerra Civil s’acaba de delimitar i comencen a construir-se les primeres cases, sobretot a prop del passeig de la Bonanova. Els anys quaranta encara hi havien molts espais oberts, que s’utilitzaven com a horts o com a camps de futbol: el FC Sant Gervasi i el Bonanova CF tenien els seus camps en aquesta zona, sota mateix de la masia de Can Mandri.
Entre els anys cinquanta i setanta s’acaba d’urbanitzar el carrer i va quedar soldat amb l’urbanisme més antic al voltant del carrer del Camp, a la part de Llevant, i del carrer Ganduxer per Ponent, formant aquesta mena d’eixample prou harmoniós en quedar una via principal que recull molt comerç de proximitat al mig. Avui, el carrer Mandri és un eix comercial potent i permet una mobilitat fàcil als vehicle tant en el sentit nord sud com a la inversa. Sembla que la dedicatòria del carrer correspon a Josepa Mandri i Rifós (segles XVIII-XIX), darrere pubilla de l’heretat Can Mandri.
Jesús Mestre Campi
Fotografia cedida per Teresa Laplana Balaguer. És veu un hort que hi havia al carrer Mandri cap el 1940. Al darrere es veuen edificis del carrer Ciutat de Balaguer amb Arimon.
