Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
El carrer de Vallirana és, juntament amb Saragossa, el principal carrer vertical del Farró. El carrer comença al passatge Mulet i, seguint un lleuger desnivell de sud a nord, arriba fins al carrer de Ballester. La seva urbanització té l’origen l’any 1849, quan Joaquim Ferret i Mandri presenta un pla d’urbanització d’aquesta part del barri a l’Ajuntament de Sant Gervasi. Les primeres cases, entre Guillem Tell i la plaça de Mañé i Flaquer, es van començar a construir el 1850.
Originàriament, el carrer se l’anomenava de la Cruz, i la dedicació es va canviar el 1905 pel de Vallirana. El carrer es caracteritza per contenir dues places quadrades, les de Mañé i Flaquer i la de Sant Joaquim, ja previstes en la urbanització original de Ferret; de fet, la dedicació de Sant Joaquim es deu al nom del promotor. Les primeres cases que s’hi construïren eren de planta i pis, de caràcter popular, i aviat va atreure activitat comercial i menestral.
Com diu Pep Arisa, “hom hi trobava tot allò que el cos o l’esperit necessitava: vaqueries, graners o botigues de queviures, petits tallers per a tota mena de serveis, peixateries, torradors de cafè, perruqueries, farmàcies, impremtes, bars i bodegues, merceries, barbers, sabaters de vell…” (El carrer Vallirana, al bloc Finestres del Farró). El carrer també va allotjar la seu de diversos partits polítics i entitats socials: era el centre logístic de les principals festes del barri, com Sant Medir, les revetlles o la Festa Major.
A principis del segle XX es van construir un grapat d’edificis d’estil modernista o noucentista, molts dels quals encara es mantenen amb un bon estat de conservació. Un dels promotors més actius va ser Enrique Hugues que, a part de construir la seva pròpia casa-torre al número 61, en va fer construir d’altres, la majoria projectades pel mestre d’obres Josep Masdeu i Puigdemasa, com ara la dels números 55, 56 i 75.
Altres cases destacades són la d’Antònia Grau, de Jaume Torres Grau, al número 41, o la del número 47, restaurada recentment. Cal destacar que, a la cantonada amb la plaça de Mañé i Flaquer, hi havia el bar Benet, i en una altra cantonada de la mateixa plaça, la fàbrica Numax, especialitzada en petits electrodomèstics, sobretot ventiladors.
