Publicitat

El carrer de Vallirana, seu històrica de diversos partits polítics i entitats socials

Se'l va anomenar de la Cruz fins al 1905 i era el centre logístic de les principals festes del barri, com Sant Medir, les revetlles o la Festa Major

spot_img

Publicat el 28.9.2023 6:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

El carrer de Vallirana és, juntament amb Saragossa, el principal carrer vertical del Farró. El carrer comença al passatge Mulet i, seguint un lleuger desnivell de sud a nord, arriba fins al carrer de Ballester. La seva urbanització té l’origen l’any 1849, quan Joaquim Ferret i Mandri presenta un pla d’urbanització d’aquesta part del barri a l’Ajuntament de Sant Gervasi. Les primeres cases, entre Guillem Tell i la plaça de Mañé i Flaquer, es van començar a construir el 1850.

Publicitat

Originàriament, el carrer se l’anomenava de la Cruz, i la dedicació es va canviar el 1905 pel de Vallirana. El carrer es caracteritza per contenir dues places quadrades, les de Mañé i Flaquer i la de Sant Joaquim, ja previstes en la urbanització original de Ferret; de fet, la dedicació de Sant Joaquim es deu al nom del promotor. Les primeres cases que s’hi construïren eren de planta i pis, de caràcter popular, i aviat va atreure activitat comercial i menestral.

Publicitat

Com diu Pep Arisa, “hom hi trobava tot allò que el cos o l’esperit necessitava: vaqueries, graners o botigues de queviures, petits tallers per a tota mena de serveis, peixateries, torradors de cafè, perruqueries, farmàcies, impremtes, bars i bodegues, merceries, barbers, sabaters de vell…” (El carrer Vallirana, al bloc Finestres del Farró). El carrer també va allotjar la seu de diversos partits polítics i entitats socials: era el centre logístic de les principals festes del barri, com Sant Medir, les revetlles o la Festa Major.

A principis del segle XX es van construir un grapat d’edificis d’estil modernista o noucentista, molts dels quals encara es mantenen amb un bon estat de conservació. Un dels promotors més actius va ser Enrique Hugues que, a part de construir la seva pròpia casa-torre al número 61, en va fer construir d’altres, la majoria projectades pel mestre d’obres Josep Masdeu i Puigdemasa, com ara la dels números 55, 56 i 75.

Altres cases destacades són la d’Antònia Grau, de Jaume Torres Grau, al número 41, o la del número 47, restaurada recentment. Cal destacar que, a la cantonada amb la plaça de Mañé i Flaquer, hi havia el bar Benet, i en una altra cantonada de la mateixa plaça, la fàbrica Numax, especialitzada en petits electrodomèstics, sobretot ventiladors.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Curiositats i història del carrer de Francolí

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues

El carrer de Ballester: història, curiositats i present

En els darrers anys, en convertir-se en un carrer de plataforma única i prioritat per als vianants, s’hi ha pacificat el trànsit i els edificis històrics que encara restaven es mostren en la seva esplendor

El carrer de Dalmases i el passatge Fontanelles

A la cantonada amb el carrer Anglí, hi ha la casa on va viure el polític socialista Joan Reventós
spot_img

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

El sarrianenc Oriol Pla, primer català guanyador d’un Emmy

La sèrie, disponible a Disney+, ofereix una versió ficcionada de Giner, encarnat per Pla, que al llarg de sis episodis acompanya l’espectador en un recorregut dolorós però terapèutic, i que alhora transmet esperança a qui es troba en una situació similar. En el seu discurs, l’actor sarrianenc va dedicar el premi al seu director, agraint-li profundament l’oportunitat i el repte: “No podré agrair-t’ho mai prou. Mereixes viure en veu alta, amb orgull i meravellosament.” La gala de premis, que es va celebrar la nit del 24 de novembre a Nova York, va tenir un altre guanyador espanyol que es va endur l'Emmy Internacional a millor documental esportiu. Es tracta de #SeAcabó: diario de las campeonas, dirigit per Joanna Pardós, que relata la història del petó no consentit a la futbolista Jeni Hermoso després de la victòria d'Espanya al Mundial de futbol femení de 2023. Ambdós han rebut el reconeixement a les xarxes del president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, i del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa: "Històrics Emmys Internacionals amb segell català!"

Èxit al concert solidari del Rotary: Sant Vicenç balla al ritme del Free Choir

La setena edició d'aquest esdeveniment ha portat per lema "Cultivant Noves Oportunitats", a favor del programa Assís Verd

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí