Divendres 26, abril 2024
18.1 C
Sant Gervasi
17.8 C
Sarrià
Publicitat

El carrer del Rector Ubach

El carrer i el barri, amb el mercat de Galvany com a centre comercial potent, van atraure famílies joves benestants, empresaris i professions liberals

Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Publicat el [wpdts-custom start="post-created" format="j.n.Y G:i"]

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

El carrer del Rector Ubach és un vial situat entre els carrers d’Aribau i Calvet. Es va urbanitzar entre dues de les principals finques del barri de Galvany: can Lladó i can Galvany. La promoció d’aquesta urbanització s’inicià cap al 1868, arran d’un plànol de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias sobre la finca de can Galvany i pel projecte promogut el 1876 per Nicolaua de Tavern, Josep Castelló i Francesc Vilaró, propietaris importants de la zona. A final del segle XIX s’havien construït poc més d’una dotzena d’edificis.

Publicitat

El nom de Parraco Ubach es decidí des de bon principi, el 1868, per recordar Fèlix Ubach i Caris, rector de la parròquia de Sant Gervasi de Cassoles entre 1817 i 1864, data de la seva mort. Va ser un rector important per l’aleshores municipi independent i va promoure la primera església important que substituïa l’antiga esglesiola del poble. El 1980 es va normalitzar el nom com a Rector Ubach.

Publicitat

A finals dels anys vint, el carrer s’estenia entre Amigó (tancat per la finca de can Galvany) i Aribau (aleshores Lanuza), tot i que el tram de Tavern a Lanuza el carrer era més estret a causa del mur que envoltava can Lladó. Aleshores, entre Amigó i Tavern, estava pràcticament tot urbanitzat, sobretot amb cases de veïns, excepte la part de mar que donava a Amigó, on hi havia cases unifamiliars amb jardí o horts posteriors. L’any 1963 es va obrir fins a Calvet, urbanitzant-se una part de can Galvany (que allotjava l’escola Augusta), i a la part de llevant, arran de l’enderroc de can Lladó el 1958, s’hi va regularitzar l’amplada del vial i es va construir a la part sud. Els jardins de can Moragas són testimoni de què havia estat aquesta gran finca senyorial.

El carrer i el barri, amb el mercat de Galvany com a centre comercial potent, van atraure famílies joves benestants, empresaris i professions liberals. Al número 36 hi va tenir la llar la família Pàniker, com recorda una placa que fa pocs anys va posar-hi l’Ajuntament.

Peu d’il·lustració: Gravat de finals del segle XVIII de la casa i finca de can Lladó

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.