Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
És un vial que comunica el barri del Farró amb la part sud del barri i el turó del Putxet. S’inicià la seva urbanització a finals del segle XIX, a iniciativa del terratinent Ferran Puig i Gibert, un dels principals propietaris d’aquesta part del Putxet. El carrer va prendre el nom de Ferran Puig i només arribava fins al carrer Montserrat (avui Escipió). A la mort de Puig, l’any 1902, el seu fill Ferran Puig, marquès de Santa Anna, encarregà la prolongació del carrer fins a la falda del turó, a l’actual carrer de Manacor. L’any 1907 es va canviar el nom del carrer pel d’Homer, però el nom de Ferran Puig no va desaparèixer del nomenclàtor, ja que l’adoptà en un passatge paral·lel, que encara avui conserva el nom de Ferran Puig. Al fill, se li va dedicar un carrer pròxim, el carrer del Marquès de Santa Anna.
El carrer d’Homer era sobretot de caràcter residencial, amb algunes grans torres a la confluència amb el carrer Pàdua. Cal destacar que, en la seva part alta, a la cantonada amb Escipió, hi havia la fàbrica de sedes Vilà Rovira, coneguda al barri com a “fàbrica vermella”. Aquest establiment va protagonitzar als anys seixanta un dels escàndols financers més notables del franquisme, el cas Matesa.
A la part baixa del carrer, a la cantonada amb Septimània, hi havia l’escola Cardoner. La família Cardoner va fundar, l’any 1934, una escola de barri que, al llarg de la seva existència, fins al 1972, fou un centre formatiu per a moltes famílies del Putxet i del Farró. Els anys setanta, amb l’obertura de la Ronda de General Mitre, va desaparèixer aquesta escola i altres edificis del carrer Homer que, precisament, es poden veure en la fotografia. El que encara previu és la palmera del pati, ara a la vorera de Septimània amb la Ronda.λ
La fotografia, feta a final dels anys seixanta, és veu l’escola Cardoner a la cruilla de Septimània amb Homer. És del fons de la família Cardoner, i la cedida Concepció Blanch.
