Gent gran
Jesús Mestre
Montserrat Aguilera i Ubach em rep a primera hora de la tarda, al Casal de Sant Ildefons. En aquest moment hi ha poca gent; la Montserrat em diu que vindran més tard, quan s’acabi la sèrie de televisió. La Montserrat té 65 anys i en fa 25 que està vinculada al Casal. És la secretaria de la Junta de Govern de l’associació que, des de desembre de 1981, gestiona l’equipament. La seva implicació és molt alta i dirigeix l’equip de vint voluntaris que fan funcionar el Casal. Tot i així, després de tants anys de dedicació i de treball voluntari, ara nota que també ha de dedicar temps als seus néts.
El Casal es va fundar l’any 1970 com Llar de Jubilats Sant Ildefons per iniciativa de la parròquia i de mossèn Ignasi Casas, en uns locals que van cedir les Monges de Culte Eucarístic en el convent del carrer dels Madrazo, prop d’Aribau. Es volia donar resposta a les necessitats d’un grup de gent gran amb pocs recursos del barri; aleshores, el Servei Social de la parròquia de Sant Ildefons tramitava 168 expedients per poder cobrir l’auxili de vellesa. Com comenta la Montserrat, aquests inicis condicionen el futur del Casal que queda relacionat amb iniciatives de caritat: “una cosa és venir a donar i una altra és venir a demanar”.
Aviat es fa evident que l’espai no és l’adequat pels serveis qui s’hi fan i, el 1976, es traslladen a uns locals al carrer Marià Cubí 111, propietat de la immobiliària Camí SA que anteriorment havia acollit la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia i també s’hi feia catequesi. Al mateix temps, mossèn Casas parla amb l’Obra Social de La Caixa que volia obrir un equipament social al barri. La proposta és ajudar a pagar les obres de condicionament i equipar el local de Marià Cubí, però La Caixa posa com a condició que fos propietat de la parròquia. Finalment, la gran majoria dels 500 accionistes de la immobiliària accedeixen a cedir els seus drets de propietat a Sant Ildefons, i els pocs que no accepten són bonificats pel preu corresponent. L’equipament, doncs, des de 1979 és propietat de la parròquia de Sant Ildefons i La Caixa el reforma i es compromet a pagar una part del seu manteniment, tot i que les despeses de llum, aigua i gas van a càrrec de la parròquia.
La Llar de Jubilats s’inaugura finalment el desembre de 1980. L’any següent l’Arquebisbat de Barcelona dóna el vistiplau als estatuts que han de regir la seva gestió, estatuts ratificats per la Generalitat el novembre de 1988. I la subvenció de La Caixa permet fer activitats, a part de mantenir els tradicionals berenars oberts dels divendres. Tot i així, l’any 1993, La Caixa anuncia que fa una aportació d’un milió de pessetes, però que talla la vinculació amb la Llar. Cal, aleshores, cercar un nou patrocinador. I coincideix amb l’entrada a l’associació d’un nou equip gestor que va saber trobar en la Fundació Fèlix Llobet Nicolau un patrocinador fidel i que, a partir de 1994, fa una aportació econòmica que permet a la Llar seguir fent les seves activitats. També posa calefacció al local, cosa molt celebrada per tothom. A poc a poc, va augmentant el nombre de socis, es deslliura a la parròquia dels pagaments de les despeses d’aigua, llum i gas i fins i tot se li paga un petit lloguer. Tot plegat permet consolidar el projecte que l’any 2001 canvia el nom pel de Casal Sant Ildefons i renova els estatuts. Ara, a part dels actes vinculats a la fe cristiana, que coincideixen amb l’Advent i la Quaresma, s’hi fan més activitats: excursions, colònies d’estiu, tallers de català, informàtica, memòria, gimnàstica, ball country, ioga… Les tardes dels dimarts fan programació especial, una activitat conjunta amb tota la gent que hi hagi al Casal. I també hi ha una coral molt activa, que dirigeix José Luis Ros.
Actualment més de vint persones voluntàries es fan càrrec de la gestió i de les activitats del Casal. L’equip que va entrar el 1993 es manté molt cohesionat, tot i que ara ja no és tan dinàmic com aleshores. El proper 9 de juny, es fa una assemblea on cal fer una necessària renovació de la Junta que presideix Maria José Marnet, i cercar nous reptes. Un d’ells, segons ens diu la Montserrat, s’ha començat a parlar amb l’Ajuntament. La manca d’equipament social al Galvany pot ajudar a què Sant Ildefons passi a formar part de la xarxa municipal de Casals de gent gran, com els de Can Castelló a Monterols o Can Fàbregas a Sarrià. Igualment hi ha la possibilitat de tenir un accés directe al jardí de la finca veïna, la de Muñoz Ramonet, que recentment ha passat a l’Ajuntament.
La finalitat del Casal és el de donar acollida a la gent que vénen, i que està molt satisfeta de participar en les activitats. Segons ens diu la Montserrat, el repte és aconseguir que vingui més gent. Tant ella com el Casal col·laboren amb el Projecte Radars de Sant Gervasi – Galvany, un barri on viu unes 2.500 persones de més de 80 anys. I molts viuen sols. Cal, doncs, ajudar aquesta gent i fer un seguiment de la seva situació. El divendres 15 de maig hi ha una trobada de radars en el Mercat de Galvany on es farà visible la feina que fan pel benestar de la gent gran del barri. I on no faltarà una cantada de la Coral de Sant Ildefons.