El Racó del Veïnat
Roser Díaz
Quan estudiava antropologia em va cridar molt l’atenció el concepte d’espai proxèmic. Una cosa tan evident i intrínseca a tots nosaltres, però que de vegades ni apreciem. Entenem per espai proxèmic aquella zona espacial que se situa al voltant del nostre cos i que protegeix la nostra intimitat. De fet, només la poden travessar aquelles persones que gaudeixen de la nostra confiança.
Quan als anys seixanta es va començar a estudiar aquest concepte, els antropòlegs el van fitxar en un límit de “dotze polzades del teu nas”. Això suposaria uns 35 centímetres. Més endavant van establir d’altres franges segons la relació establerta amb l’altra persona: 120 centímetres per relacions professionals, més de 3 metres per relacions jeràrquiques (alumnes-professors), i espais molt més amplis per relacions escèniques com obres de teatre o conferències on no hi ha una interacció sinó només una relació unidireccional dels continguts. El món de l’espai proxèmic pot anar molt més lluny, col·locant elements mobles, mampares, terres a diferents nivells, inclosa la mateixa obertura o tancament de portes.
Totes aquestes mesures poden jerarquitzar les nostres relacions humanes. Ara tot això varia. La distància de seguretat imposada de 2 metres entre nosaltres, trenca la naturalitat de l’espai proxèmic, i ens obliga contínuament a redistribuir el nostre natural concepte espacial. Els criteris de relacions afectives o laborals, ja no es poden imposar. El que era una reacció natural ha passat a regular-se per un element extern a la interacció humana: la por a la infecció. Això introdueix una problemàtica, la de veure a l’altra persona com un potencial problema greu. Aquesta distorsió en les nostres relacions fa augmentar l’agressivitat i qüestionar actituds que sempre hem donat per bones. Tant l’ampliació imposada i artificial de l’espai proxèmic com la utilització de mascaretes poden influir en la deshumanització de les relacions socials. No ens hem de rendir i hem de buscar sortida per altres camps, siguin xarxes socials, trucades o franques xerrades des de la nostra nova realitat. Tot passarà.
