27 C
Sant Gervasi
| Diumenge 20 de setembre de 2020 |

El Feng Shui, tècnica o superstició? (1a part)

El Feng Shui, aplicat amb sentit comú i adaptat la nostra cultura, és una eina o tècnica molt valuosa

Energia dels Edificis

Glòria Vilalta

El Feng Shui té els orígens a la Xina, fa més de 3.000 anys. Els orientals són especialistes en l’observació. La de l’entorn i la de les persones. A còpia d’observar, actuar i veure que els resultats es repeteixen, han desenvolupat un coneixement que té la força de continuar essent vàlid a través de centenars d’anys.

El Feng Shui es va reservar primer només a emperadors i nobles, però ara està estès a tot el món. El seu origen i la gran credibilitat que té en la cultura xinesa fa que encara ara en dissenyar alguns edificis es tinguin en compte els principis del Feng Shui. I aquí a Occident, alguns xinesos no es compren res sense abans assegurar-se que el lloc tindrà una bona energia.

Publicitat

Hauria sobreviscut milers d’anys si no funcionés? De fet, cada vegada hi ha més persones que volen tenir en compte el Feng Shui a la seva llar o empresa. Això només té una raó: funciona. Qui ho ha provat ja ho incorpora a tots els seus espais. No és un resultat que es pugui quantificar a priori (com s’esperaria a Occident), però un cop s’ha fet, es veu el canvi qualitatiu. Només cal recordar que el fet que no ho puguem quantificar segons els mètodes actuals no vol dir que no existeixi.

En l’aplicació del Feng Shui és quan poden arribar els dubtes i les controvèrsies. No és convenient agafar el Feng Shui només com un seguit de lleis o normes fixes. Aquí és on podríem entrar en supersticions. Cada cas és diferent, i cada persona també. Cal avaluar molts aspectes diferents a l’hora de posar cures o remeis per aconseguir una millor energia.

Posar un símbol xinès pot no tenir cap sentit per a nosaltres, però els xinesos treballen molt a partir de símbols. Només cal recordar que cada any té el nom d’un animal, i que quan parlem dels 5 elements, per exemple l’element fusta, no parlem només de l’element en sí, sinó d’un tipus d’energia, a la qual s’ha associat un element concret que el representa (perquè té aquella energia, però no per ell mateix). Un elefant representa per a nosaltres alguna cosa? Si la resposta és sí, aleshores té sentit utilitzar-la com a símbol, perquè funcionarà. Si la resposta és no, és millor que posem un altra figura o imatge. Si per a nosaltres no en té a priori però la volem incorporar i li donem un significat (saviesa, força, salut…) posant-la al lloc adient, aleshores també té sentit.

Per posar un altre exemple, en Feng Shui s’utilitzen sovint les peixeres per activar l’energia d’una zona. En aquest cas, el més important és l’aigua. Els peixos només ajuden a fer-la circular. La discussió sobre el nombre de peixos o el color que han de tenir ja entra dins l’àmbit de la superstició. El fet que el Feng Shui provingui de la cultura xinesa (amb tendència a la superstició) i que algunes coses s’agafin al peu de la lletra, fora de context, poden desdibuixar el sentit del que estem fent. El Feng Shui, aplicat amb sentit comú i adaptat la nostra cultura, és una eina o tècnica molt valuosa.

Glòria Vilalta és enginyera de professió i metgessa de vocació

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.