Publicitat

El nom de la biblioteca de Sarrià, la banalització de la participació

J. V. Foix no pot ser consultat en relació amb això i, per tant, els seus hereus hauran de dir-hi la seva

spot_img

Publicat el 25.5.2021 11:32

El Racó del Veïnat

Jordi Bigues

El Consell del Districte de Sarrià Sant Gervasi ha acordat no adoptar el nom de J. V. Foix que s’escau per a la biblioteca de Sarrià, i que fins ara es considerava per sentit comú, nom reconegut en múltiples declaracions i fer un «procés participatiu» on es decidiria el nom de la biblioteca.

Publicitat

J. V. Foix no pot ser consultat en relació amb això i, per tant, els seus hereus hauran de dir-hi la seva. Com a hereu de Carme Karr no vull que la meva besàvia estigui inclosa a la llista d’hipotètiques candidates per donar nom a la biblioteca de Sarrià. El poeta J. V. Foix és el sarrianenc més il·lustre, tal com el diccionari defineix aquest adjectiu: «de gran renom per les seves qualitats, els seus actes, el seu origen.» La seva tenacitat n’és l’origen. La seva obra de clàssic contemporani és reconeguda arreu. Una vida arrelada a la vila on va néixer, créixer, conviure i morir, ara menystinguda per la ignorància dels que sembla que ni han llegit J. V. Foix ni les autores proposades per substituir-lo per donar nom a la biblioteca.

Publicitat

La proposta de confrontació entre persones escriptores es podria estendre a altres professions artístiques o no. Si no són escriptores, els participants es podran estalviar la lectura de la seva obra escrita per ser inexistent.

Em vaig permetre anticipar en un articlet d’alerta que la ignorància és molt atrevida i que, sovint, és el rebedor de la insolència. Vaig alertar que aquest podria ser el cas, i així ha estat. La votació del Consell de Districte de Sarrià Sant Gervasi del 20 de maig del 2021, lluny de tancar una trista polèmica i confrontació d’esbojarrats, ha obert el meló. Així ho va expressar, un «conseller» del govern municipal, amb aquestes paraules al ple, no de Sarrià sinó del districte.

Ni Carles Riba, ni Carme Karr, ni Clementina Arderiu, ni Joan Llarch, ni George Orwell, ni Joan ni Josep Maria Ainaud, ni Josep Carner, ni Josep Maria de Segarra, ni Dolors Monserdà, ni Joan Vinyoli, ni Emili Teixidor escriptors que, en un moment o altre de la seva vida, han viscut a Sarrià, ni per descomptat, J. V. Foix es mereix tastar aquest meló amb gust de pebrot. Tampoc no s’ho mereixen les autores i els autors vius que saben que J. V. Foix és l’escriptor més il·lustre de Sarrià, tant com si ho volen com si no, tant si «decideixen» anomenar la biblioteca amb el seu nom com si no.

Batlle esclata després de fracassar en la seva proposta de nom per la biblioteca de Sarrià: “Vergonya”

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Un espai per recordar Adrienne Monnier

"Sent una de les literates més importants del món, mereix un reconeixement públic a casa nostra. Demano a la Biblioteca de Sarrià que es faci seva la iniciativa": l'opinió de Lluís Mallart

J.V. Foix i la caiguda de Barcelona

"J.V. Foix, que en aquell moment vorejava ja els cinquanta, va arribar a la plaça del seu poble i més o menys des del mateix lloc on avui dia hi ha emplaçada la biblioteca que porta el seu nom, es va mirar com un vianant qualsevol aquell espectacle fosc": l'article d'Aitor Romero

Districte “valorarà alternatives” per millorar l’espai d’estudi i l’horari de la Biblioteca J.V. Foix davant les queixes

Gay nega que existeixin problemes d'"ocupació" però admet que contemplen obrir un nou lloc d'estudi a l'auditori

La nova Biblioteca de Sarrià aixeca polèmica: veïns demanen allargar l’horari d’obertura

No fa ni una setmana que està oberta i ja hi ha queixes sobre les limitacions que ofereix de cara al veïnat
spot_img

Les vacances, una oportunitat de reequilibri per les persones amb Alzheimer o Parkinson

El temps lliure pot esdevenir en una oportunitat per mirar més als ulls, escoltar amb més paciència i redescobrir formes de convivència que van més enllà de la cura

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Un espai per recordar Adrienne Monnier

"Sent una de les literates més importants del món, mereix un reconeixement públic a casa nostra. Demano a la Biblioteca de Sarrià que es faci seva la iniciativa": l'opinió de Lluís Mallart

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]