Dissabte 25, maig 2024
19.4 C
Sant Gervasi
19.3 C
Sarrià
Publicitat

El debat públic i el paper dels mitjans de comunicació: en parlen Milagros Pérez Oliva (El País) i Ignasi Aragay (Ara)

El cicle 'Les Veus de la República' té programades dues xerrades més sobre periodisme d'investigació i periodisme de dades el 15 de maig i 12 de juny

Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Publicat el 24.4.2024 5:30

Societat

Jesús Mestre

Encara hi ha pensament crític, o les fake news l’han eliminat del debat públic? Marta Masats va fer aquest plantejament en la primera de les tres sessions del cicle Veus de la República de Casa Orlandai que aquest trimestre es dedicarà a respondre la pregunta: On és el debat públic? La primera xerrada va comptar amb dos periodistes d’excepció, Milagros Pérez Oliva, d’El País, i Ignasi Aragay, de l’Ara.

Publicitat

Aragay va respondre el plantejament de Masats recordant que ja a la Grècia de l’antiguitat hi havia els “demagogs” o que al llarg de l’edat mitjana l’Església no va propiciar precisament un pensament gaire clar, sinó poblat per tota mena de dimonis. Fins i tot, en sortir la impremta, es van incrementar les veus negacionistes de l’experimentació científica… i així fins a l’actualitat: no estem pitjor que altres èpoques, però ara hi ha eines molt sofisticades per crear distorsions de la realitat. Una cita de Franz Kafka, de fa gairebé cent anys, del 1925, era oportuna: “Aquí la mentida es converteix en una veritat indiscutible“.

Publicitat

Pérez Oliva va situar la qüestió en uns altres paràmetres. Va esmentar, en primer lloc, la crisi d’intermediació a la política i a la vida pública, cosa que anul·la al periodista com a intermediari. La informació no es considera coneixement, ja que el relat, l’emoció, és molt més potent que la racionalitat. Això porta cap a la polarització dels plantejaments, tot el blanc o negre, els grisos desapareixen.

La creació de marcs mentals catastrofistes per part de la dreta i l’extrema dreta

En aquest sentit, es va parlar de la construcció de marcs mentals, camp de batalla entre partits polítics però no de discussió, de debat públic. Per exemple, notícies que s’han de considerar positives, molt esperançadores, com ara com s’ha doblat l’esperança de vida en poques dècades, es poden presentar com una notícia negativa, gairebé catastròfica, ja que suposa l’envelliment de la població, més despesa per l’estat en pensions, manca de mà d’obra… i de fet pot estar vinculada a una campanya de la banca privada amb la finalitat que la gent contracti plans de pensions, inverteixi diners a llarg termini, etc. Els partits de dretes i sobretot d’extrema dreta són els més interessats a construir aquests marcs mentals, ja que polaritzen les posicions i no permeten un debat assossegat, sinó discussions conflictives sense contingut.

Milagros Pérez Oliva i Ignasi Aragay a ‘Les Veus de la República’ © Casa Orlandai

Finalment, es va plantejar la qüestió que “la veritat no importa”. Estem en una cultura de la postveritat, on el que importa és la interpretació, no els fets. El relat, a partir de missatges molt senzills, per exemple en períodes electorals, crea ficcions. Però, tanmateix, la veritat existeix. I hi ha una colla de mitjans d’informació que hi continuen creient i treballen per fer-la evident. Així, una tendència en creixement és que la gent tendeix a fidelitzar-se a un mitjà de comunicació per seguir les notícies, i no perdre temps en consultar molts mitjans, ja que alguns d’ells tendeixen a desinformar.

Dues noves xerrades sobre periodisme d’investigació i periodisme de dades

Tot i l’amenaça/esperança de la intel·ligència artificial, la gran revolució de la nostra època, o el domini dels algoritmes amb finalitats més comercials que ideològiques, que han buidat de publicitat els mitjans tradicionals, hi ha necessitat de continuar fent un bon periodisme.

El cicle continuarà amb dues xerrades més a la Casa Orlandai: el 15 de maig amb Pol Pareja (Eldiario.es) i Albert Llimós (Ara) sobre el periodisme d’investigació, i el 12 de juny amb Roger Tugas (Nació), Eli Vivas (Storydata) i Àlex Gasulla (Domestic Data Streamers), sobre el periodisme de dades.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.