Societat
Cristina Junyent
Les zones litorals acullen gairebé la meitat de la població mundial pels avantatges coneguts com a serveis ecosistèmics que ofereix la costa: gaudi comerç, pesca, transport i turisme. No és estrany, doncs, que entre un 30 i un 40% de les grans ciutats del món estiguin situades just a tocar del mar. Però aquesta proximitat també comporta riscos que el canvi climàtic accentua: el nivell del mar puja uns 4 mm a l’any, i, amb episodis d’onatge molt intens, posa en perill la seva seguretat.
Atès que a Barcelona s’espera que el mar hagi pujat 84 cm el 2100, des de Les Veus de la República vam voler saber com es prepara Barcelona per fer front a aquests reptes. Així, dimecres 4 de juny vam convidar a la Casa Orlandai dos experts: Pep Hurtado, de l’Oficina Estratègica de l’Àmbit Litoral de l’Ajuntament i també vocal del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, i el Dr. Vicente Gracia, geòleg de la UPC i membre del Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners. Qui signa la crònica va moderar l’acte i, he de dir que ens vam endur una sorpresa ben agradable: els riscos estan estudiats i la ciutat no està parada.
Originalment, el litoral de Barcelona entre el Llobregat i el Besòs era una franja de dunes, platges i aiguamolls, que ha canviat radicalment. La imatge més antiga que tenim és del Vol Americà (1945-1946) —un projecte de l’exèrcit dels EUA per cartografiar la Península just abans de la fi de la Segona Guerra Mundial—. Comparant-lo amb l’estat actual, veiem que aquests 6 km de costa, que aleshores eren majoritàriament un espai agrícola (excepte la Barceloneta), industrial i portuari, s’han convertit en un front marítim obert, urbanitzat i integrat a la ciutat. Hi ha 3 ports, 6 espigons perpendiculars i gairebé 1,5 km d’esculleres submergides. I, hem guanyat uns 200 metres al mar des de la ronda Litoral.
Per gestionar aquest litoral complex, Barcelona compta amb el Pla Litoral, un instrument de planificació amb un horitzó de deu anys (2018-2028). El Pla planteja accions en set àmbits, que consideren tant la connexió longitudinal al llarg de la costa com la transversal amb l’interior de la ciutat. Com la gestió està compartimentada i els plans superen els mandats municipals, la governança és complexa. Per això, el Pla Litoral organitza la Taula del Litoral de Barcelona, un òrgan intern de l’Ajuntament que coordina i gestiona de manera integrada tots els actors implicats en la coordinació municipal del front marítim: platges, ports, passeig marítim, districtes costaners i espais lliures.
En el desenvolupament del Pla s’ha tingut en compte la relació dels ciutadans amb la zona litoral i les seves necessitats. Es valora la qualitat ambiental, inclosa la biodiversitat apareguda a infraestructures subaquàtiques que minven la força de les onades, on han crescut, per exemple, gorgònies, que no creixerien en sòl sorrenc. També es considera la infraestructura urbana arran de costa, la mobilitat (ronda, autobusos, línia 4 del metro, mobilitat personal) i el desenvolupament de l’economia blava, que impulsa activitats com la nàutica, la pesca, el turisme costaner i la innovació marítima, promovent un front marítim sostenible.
Per fer el litoral més resilient davant el canvi climàtic —que implica pujada del nivell del mar i temporals més freqüents— cal protegir les infraestructures costaneres en risc. El front urbà de Barcelona té l’avantatge d’estar elevada respecte del mar, tot i que no tant la Barceloneta, un barri creat de resultes de l’acumulació dels sediments litorals pel dic de recer del port de Barcelona, i més vulnerable.
Per adaptar-nos-hi, al Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC estudien el comportament del mar i la costa. De vegades impliquen la ciutadania, especialment esportistes nàutics, en projectes de ciència ciutadana. També simulen amb models numèrics les zones inundables segons la severitat dels temporals i la pujada del nivell del mar. Amb aquestes i altres dades, proposen solucions basades en la natura: des d’elevar i reforçar dics —mesura ja aplicada— fins a reciclar sediments per afegir sorra. Quan és possible, recomanen retrocedir ordenadament les infraestructures -mesura ja també aplicada-, deixant que les onades es dissipin a les sorres litorals. I, naturalment, un sistema d’alerta que ens avisi quan arriben les tempestes més perilloses.
Sortim de la trobada amb un sentiment optimista. Som conscients que els canvis al litoral de Barcelona, que han permès un major ús per part de la ciutadania i han millorat la biodiversitat urbana marina, també han fet la costa urbanitzada més vulnerable. Per això, segurament haurem de modificar o repensar algunes activitats en un futur no gaire llunyà. Però hem vist que conèixer els riscos ens ofereix l’oportunitat de mitigar-los. Gràcies, Pep i Vicenç!
