Nomenclàtor
Jesús Mestre i Campi
És un dels racons emblemàtics del vell Sarrià. Aquest passatge el va fer construir Josep Mallofré i Trius, borsaire establert a Barcelona, que s’aprofità d’una subhasta el 1871 quan una societat de traginers sarrianencs no va poder fer front al pagament de la finca que havien comprat a Rafael Mitjavila, forner. Mallofré enderrocà els edificis que hi havia i va construir-hi tres cases de pisos: una al Carrer Major (la número 28, avui 77), una altra a Clos de Sant Francesc i una tercera entre les dues, cosa que el portà a fer un passatge particular per connectar-les. Aquest passatge, que tot i mantenir la titularitat privada es considerà posteriorment d’ús públic, permet la continuació dels carrers Hort de la Vila i Setantí i connecta el Carrer Major amb Clos de Sant Francesc.
En la construcció de les cases, Mallofré va contractar industrials de la vila, com el mestre d’obres Joan Freixa i Vilardaga, el paleta Carles Baixeras i Paulí, el fuster Ramon Estrada i Balcells i el manyà Julià Bosch i Ripoll. Mallofré també va comprar la casa termenera al Carrer Major número 30 (avui 75), on va morir l’any 1902.
La fotografia antiga que encapçala aquest article la va fer el fotògraf sarrianenc Josep Maria Roig i Serra, als anys seixanta, i mostra una imatge molt tradicional, fins i tot una mica descuidada del passatge. Posteriorment, els petits patis s’han omplert de vegetació i, a principis de l’any 2000, l’arquitecte Mariano Meseguer (1927-2013), molt vinculat a l’Associació de Veïns de Sarrià, de la qual va ser president, va fer una impecable restauració del passatge, en la qual ressaltaven els trets arquitectònics més vinculats a l’urbanisme tradicional de la vila. Sens dubte, un indret ben adequat per passar un llarg confinament, com l’actual.