Els pessebres de les monges de Pedralbes, més enllà del naixement

És el pessebre particular de les monges de la comunitat i el fa l'Associació de Pessebristes de Barcelona des dels anys 90

Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo
- Publicitat -

Abans i Ara

Juanjo Compairé i Jesús Mestre

La comunitat religiosa de Santa Maria de Pedralbes fa pessebre de Nadal des de sempre, ja que és una tradició franciscana molt arrelada. És el pessebre particular de les monges. Aquesta tradició va ser recollida, des de l’any 1984, pel Museu del Monestir de Pedralbes, que exposa pessebres públics des d’aleshores. A més, a la sala Joan Marí hi ha una col·lecció de diorames que estan exposats durant tot l’any.

Els primers anys, el pessebre del Museu es feia a la sala capitular, al claustre, en alguna de les cel·les de dia o al refetor. Des dels anys 1990, el pessebre es munta en l’espai anomenat “les procures del monestir” i el fa l’Associació de Pessebristes de Barcelona.

Pessebre del Monestir de Pedralbes l’any 2019 © Juanjo Compairé

El pessebre d’enguany obre un recorregut de diversos pessebres, posats en renglera i en vitrines. Com a novetat, aquests pessebres representen no tan sols el naixement sinó tota la vida de Crist, des de l’Anunciació i la Visitació fins al naixement, la infància, la presentació al temple i la disputa amb els doctors. S’arriba a l’edat adulta: el baptisme de Crist, l’escena de la samaritana, la resurrecció de Llàtzer, les noces de Canà, i diverses escenes de la passió i crucifixió fins a la resurrecció. S’acaba amb la Pentecosta. Aquesta representació és una novetat que no es veu sovint en altres exposicions de pessebres.

A la fotografia antiga, imatge del pessebre de 1990, amb un naixement / A la fotografia actual, el pessebre d’enguany, amb la representació del naixement, amb el bou, la mula i els pastorets.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

post_excerpt; if(!empty($get_description)){ echo ''; } ?>